Les obres seleccionades són testimoni d’un ritual establert per la condició d’un artista que envelleix, limitat pel cos i els sentits però empès per un desig incessant de treballar (…)
“Si cal comprendre que la vida és dolor, a fi de trobar els camins de la seva superació, a pocs mesos de la seva mort afirmava (Antoni Tàpies) la necessitat de compensar el dolor amb l’amor. De dolor, d’amor, de crits, de tendresa, d’abraçades, de ferides, de silencis, de creus, de matèria i esperit, de fragilitats, de plaers solitaris, de cossos que s’enllacen, d’esperes i desitjos, de fruïcions i patiments ens parlen aquests darrers treballs de la seva vida”.
. “Antoni Tàpies. Cap braços cames cos”. Fins el 4 de novembre de 2012. Fundació Antoni Tàpies. Barcelona.
http://twitter.com/perermerono
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!