Pere Meroño
Diari d'un eurocomunista del #PSUC
Per aquests ullets que fugen quan els busco
Crida: jo també escolto música en Català!
(…)
desesperadament, des del que em diu el cor,
que s?amaguen, apagats per la vergonya,
i que apareixen quan et pugen els colors.
Per la primavera que fas néixer
a les meves entranyes, amb la teva olor,
amb les teves veritats, les teves conyes,
amb la cara que poses quan no em dius que no.
Per la ferida humida que m?espera
i m?ho demana tot al teu últim racó.
Per tot això i molt més, femella meva,
et dec un petó.
Per les mil matinades que has passat
amb mi, sense pensar en el despertador,
pels mil motius que cada instant em dónes
per perdre la nit escrivint una cançó.
Perquè la teva presència provoca,
a les meves dents, una inundació.
Au, va prepara ja la teva boca
que et dec un petó.
Que, quant la teva llengua en toca…
et dec un petó.
Sóc tou com el cotó i dur com la roca…
et dec un petó.
De vergonya més aviat en tinc poca…
et dec un petó.
Un bon morreig amb molta, molta broca…
et dec un petó.
(Lletra i música: Albert Fibla. Primer cedé: ?Senzill?. Picap. Sabadell. 2004).
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!