Pere Meroño

Diari d'un eurocomunista del #PSUC

1 de juny de 2014
0 comentaris

Agrupación de Montaña núm. 1

Modernament, l’Agrupación de Montaña de l’Exèrcit de Terra d’Espanya, conformada per 24 batallons, es va crear el desembre de 1943. La seva finalitat fou la d’enfortir les tasques de control fronterer davant l’amenaça de forces civils irregulars, i antifranquistes, anomenades “maquis”, integrades per efectius civils i exmilitars comunistes i anarquistes, principalment. Entre ells, els liderats pel conegut guerriller anarquista Marcel.lí Massana (1918-1981) …

En aquest moment, i a partir del Regimiento de Infanteria Montaña nº 16, s’organitzen els Batallones de Cazadores de Montaña “Navarra” 1º, “Albuera” II i “Arapiles” III bo i creant l’Agrupación de Montaña nº 1, sota les ordres del tinent coronel Julio López Guarch.

 

Una d’aquestes unitats será el Batallón de Cazadores de Montaña  “Arapiles” nº 3, enquadrat en l’Agrupación de Montaña nº 1. Amb seu a Castellciutat, nucli de població pertanyent a la Seu d’Urgell (Alt Urgell), en un indret anomenat Castellciutat.

 

Allà hi ha la Ciutadella, una fortificació, a 777 metres d’altitud, bastida a la primeria del segle XVIII on abans hi havia la Torre Blanca, en forma de dos migs baluards amb els seus costats flanquejats per una torrer hexagonal, seguint el model del francés Vauban, adaptada al progrés de l’artilleria. Durant la postguerra, agrupà 800 homes, amb un batalló, tres companyies, plana major, companyia de fusells i unitat de destinacions.

 

Els origens del Regimiento “Arapiles” nº 62 es situen en la Compañía de Escolares de Salamanca, el setembre de 1642 durant la guerra de restauració entre Espanya i Portugal. Amb diversos noms, però partint del mateix tronc, el Regiment pren part en: la Guerra de Successió entre 1703 i 1707; la guerra de la Independència contra els francesos 1808-1814, la Marxa sobre Madrid que foragita el rei intrús Joséph Bonaparte; de 1848 a 1849 a la 2ª Guerra Carlista a Zamora i Catalunya; a la 3ª Guerra Carlista, tot prenent militarment; Sant Pere de Torelló, les muntanyes de Sallent, Viladrau, Santa Pau, Tortellà, Banyoles, Castellfollit de la Roca, Castell de Miravet, operant a Castellciutat; a la Campanya d’Àfrica entre 1872-73; a la Campanya de Cuba el 1898; a la del Marroc el 1909; amb guarnició a Estella (Nafarroa) pren part en la guerra de 1936-1939.

 

Val a dir que a les guerres de l’edat moderna, Castellciutat jugà un rol destacat com a plaça forta de defensa de la Seu d’Urgell. Més concretament, i durant la Guerra de Successió, el seu gobernador fou el general Josep Moragues i Mas, el qual, el 28 de setembre de 1713, rendí Castellbisbal a les tropes borbòniques.

 

Diumenge, 1 de juny de 2014, vam tenir notícia dels regiments de Cazadores de Montaña en una jura de bandera a la Caserna del Bruc, Barcelona, sota la presidència del tinent general Ricardo Álvarez-Espejo. Van ser unes unitats, poca broma, amb més de cinc segles d’activitat militar pràcticament ininterrompuda.


http://twitter.com/perermerono


CANIGÓ, setmanari independent dels Països Catalans

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!