Pere-Enric Barreda

L’IRCVM, creat per la Universitat de Barcelona l’any 2008 per a la coordinació de la recerca en el món medieval i la seva difusió, està format per 51 professors de la UB (entre ells el signant), 31 col·laboradors i 5 investigadors en formació. El dirigeix el professor Carles Mancho, del Departament d’Història de l’Art, la vicedirectora Meritxell Simó, la secretària Marta Sancho, i el Consell de Direcció format per Gemma Avenoza, Lola Badia, Salvador Claramunt, Gaspar Feliu, Blanca Garí, Milagros Guardia, Isabel de Riquer.
Web: http://www.ircvm.ub.edu – Facebook: https://www.facebook.com/IRCVM – Twitter: https://twitter.com/IRCVM

L’Institut de Recerca en Cultures Medievals (IRCVM) és un institut propi de la Universitat de Barcelona. Vol portar la recerca en l’època medieval al nivell màxim d’excel·lència i esdevenir un referent per a l’estudi del món medieval a Catalunya i més enllà. L’IRCVM va ser aprovat l’any 2008 i aplega la voluntat de coordinació de la recerca d’investigadors i investigadores de diferents disciplines de la UB especialistes en l’Edat Mitjana.

Vol crear espais de diàleg entre els diferents àmbits a través de la creació d’uns laboratoris de recerca i a través de l’adscripció dels seus membres a uns eixos en els quals articulin i desenvolupin la seva recerca. Pretén transformar la recerca sobre el món medieval a la UB intervenint en la formació a través de la participació en el Màster de Cultures Medievals i també mitjançant els seminaris de doctorands.

Un dels elements fonamentals és la projecció exterior de l’institut a través de les publicacions que posin a l’abast de la comunitat científica els resultats de la recerca, amb l’organització periòdica de les Jornades de Cultures Medievals, la revista Summa, i amb la col·laboració amb institucions públiques i privades.

Set Eixos de Recerca.- La recerca de l’IRCVM s’articula en els següents set àmbits de recerca:

1. Anàlisi de les fonts arqueòlogiques, cultura material, espais i territori.- Aquest eix de recerca reuneix a aquells investigadors que treballen en temes relacionats amb aspectes diversos sobre la cultura material, des del més petit dels objectes fins a l’espai on els homes i dones de l’Edat Mitjana van desenvolupar la seva activitat i la seva vida. La recerca sobre l’Edat Mitjana ens ofereix la possibilitat de contrastar fonts molt diverses i és per això que, tot i que la recerca arqueològica és la vertebradora de l’eix, també hi tenen cabuda les investigacions realitzades a partir de textos i altres fonts, com per exemple les iconogràfiques. Aspectes com ara els llocs d’hàbitat, les fortificacions, els llocs de culte i els llocs de treball conformen les principals línies de recerca conjuntament amb els estudis sobre l’organització del territori, l’evolució del paisatge i l’explotació dels recursos naturals. En bona part el resultat dels estudis realitzats dins d’aquest eix poden ser considerats dins de tendències com ara la ecohistòria, la etnohistòria, la geohistòria, la història de la quotidianitat o la història de la tècnica.

2. Estudi, preservació i difusió del patrimoni.- Patrimoni es la catedral, però també el llibre, el document o la resta arqueològica. El patrimoni medieval, després d’haver estat ignorat durant molts segles, va ser redescobert al llarg del segle XIX. Així doncs, coneixem el patrimoni medieval que aquest segle ens va llegar. La redescoberta, però, va anar lligada amb la voluntat de conservació i de restauració, això ha comportat sovint una alteració d’aquest patrimoni. El que ha arribat fins els nostres dies, doncs, està condicionat i fins transformat pel pas del temps però també pel pas dels homes i les dones que n’han tingut cura des de la descoberta. Això en fa una base d’estudi delicada. Mai no tenim davant dels ulls l’objecte, l’edifici tal i com va ser concebut. Però aquest és l’únic material d’estudi. Per les seves característiques, doncs, aquest eix és possiblement el més transversal dels que estructuren la recerca de l’IRCVM.

3. Llenguatges, anàlisi de les fonts textuals i formals.- Aquest eix de recerca reuneix els investigadors que treballen en temes relacionats amb l’edició i la interpretació dels textos medievals i en l’estudi d’altres llenguatges de natura no necessàriament textual. La recerca en aquest àmbit contempla tant l’establiment i la reconstrucció del text a través de la critica interna i externa, com l’anàlisi de les relacions que manté amb el món cultural que l’ha produït, atenent a les condicions culturals, literàries, artístiques, religioses, polítiques, jurídiques, econòmiques, socials, etc. en què el text s’ha format. A més a més de la recerca filològica pròpiament dita, l’estreta relació entre llenguatge i imatge a l’Edat Mitjana o la natura musical de bona part de la literatura d’aquest període, per posar només dos exemples, fan necessària la integració dins d’aquest eix de recerca de l’estudi d’altres llenguatges que complementen o conviuen amb la lletra escrita.

4. Pensament, mentalitat i transmissió de coneixements.- Aquest eix de recerca aglutina els investigadors la recerca dels quals s’orienta a la reconstrucció de les creences, i els hàbits intel·lectuals de l’home i la societat medievals així com a la reflexió sobre les modalitats i característiques de la transmissió de coneixements pràctics i teòrics als temps mitjos. La diversitat de matisos i d’interpretacions de què es susceptible aquest àmbit d’estudis el configura com un eix particularment obert a la recerca interdisciplinar. L’estudi de les mentalitats no només s’edifica sobre la revolució epistemològica dels anys setanta, que canvià radicalment els fonaments teòrics de la disciplina, sinó que fa de la discussió metodològica i de la reflexió sobre la manera d’abordar l’estudi de la història i de les ciències socials un dels objectius de la seva recerca.

5. Poder i institucions.- Els grups de poder i les institucions que disposen de mecanismes de control i domini sobre la societat medieval constitueixen l’objectiu principal d’aquest eix de recerca. Els 1000 anys d’Història que configuren el període medieval van comportar canvis importants en aquestes institucions de poder i en les elits que les controlaven. Els temes propis d’aquest eix van des de l’ensorrament de les bases del món antic, passant per l’hegemonia feudal i fins al sorgiment de noves classes dominants en els entorns urbans, sense oblidar la institució que marcarà de forma clara tot el període, l’Església. L’estudi d’aquests temes comporta l’anàlisi de les bases del seu poder, la seva riquesa i les seves formes de vida, les bases legals i jurídiques, així com les relacions i els vincles que s’establiren entre els diferents grups de poder i amb la resta de la societat medieval.

6. Representacions, iconografia i simbolisme.- La societat medieval va estar caracteritzada per una particular relació amb les imatges, i el seu sentit. La representació, artística o literària, pertanyia a un àmbit més selecte que el de l’escriptura mateix doncs permetia l’expressió monumental del Poder. Això fa que el fet representacional en totes les seves vessants sigui extraordinàriament complex. D’una banda depèn de les relaciones possibles entre emissors i receptors; de l’altra reflecteix el nivell de sofisticació de la societat en què es genera i particular de l’ideador que concep les obres; finalment, el seu desxifrat depèn de les capacitats intel·lectuals dels destinataris. Allò que sovint ha estat analitzat des d’un punt de vista exclusivament artístic esdevé, doncs un magnífic observatori epistemològic de la societat i la cultura medievals. Els projectes lligats a aquest eix reflecteixen aquesta pluralitat d’aproximacions.

7. Societat, relacions i formes de vida.- És tracta d’un eix molt ampli on hi tenen cabuda múltiples recerques, sempre i quan estiguin centrades en l’anàlisi dels diferents grups que formen part de la societat medieval i en les relacions que s’estableixen entre ells. La societat rural, la societat urbana, les seves característiques i les seves bases econòmiques així com la formes com s’estructuren, la família i els lligams que s’estableixen entre els diferents grups, són alguns dels temes que vertebren la recerca en aquest eix de recerca. La Història Social ens apropa a una visió global de la història en la que els protagonistes són el conjunt d’homes i dones que configuren la societat, independentment del seu grau de poder o la seva posició jeràrquica. D’aquesta manera, prenen relleu aspectes com ara les formes de treball, les condicions de vida, els grups de marginats, la història de les dones i de la infantesa…, la qual cosa ens permet disposar d’una visió de conjunt difícilment assolible des d’altres línies d’investigació.

Cultures medievals és un màster transversal d’alta qualitat que abasta la complexitat d’una època com l’Edat Mitjana i ve a omplir un buit existent fins ara. En efecte, la parcel·lació actual dels estudis en les diferents titulacions d’Història, Història de l’art, Filologia i Filosofia comporta que l’estudiant que vulgui especialitzar-se en aquesta època, ja sigui per realitzar una tesi doctoral, ja sigui per incorporar-se a l’àmbit professional, no tingui un coneixement global i profund de l’època, sinó només d’un aspecte d’aquesta, sigui històric, lingüístic, literari, artístic … Precisament la novetat i importància d’aquest màster consisteix en reunir unes àrees de coneixements sobre l’Edat Mitjana (segles VI-XV), que, presents ja en diferents Facultats de la UB, fins ara no s’havien coordinat per oferir una visió unitària i exhaustiva d’aquesta època.  

SVMMA. Revista de Cultures Medievals, la revista de l’Institut és, en paraules de Carles Mancho: “Avui, 18 de juny de 2013, ha aparegut el primer número de SVMMA, la revista de l’IRCVM, en obert, amb una versió en les llengües originals dels autors i una versió en anglès. Aspira a convertir-se en poc temps en un referent per a la recerca en l’Edat Mitjana. Per aquest motiu ha posat tots els ingredients per tal que la qualitat formal sigui un reforç i un suport de la qualitat científica. Enregistreu-vos, i gaudiu-la!”

El bloc Medievalistes en bloc, dins la revista Sàpiens, el coordina el professor Carles Mancho amb l’ajut d’Ivo Elies, Clara Jáuregui i Delfi Nieto, de l’associació ARDIT Cultures Medievals. Us informarem del que fan els nostres investigadors, els nostres grups de recerca i els nostres estudiants, parlarem d’efemèrides i tòpics, d’indrets i fets i, sobretot, mirarem el present des del passat medieval.

Associació de Recerca i Difusió InTerdisciplinària en Cultures Medievals (ARDIT) és l’associació d’estudiants de tercer cicle vinculats a l’Institut de Recerca en Cultures Medievals (IRCVM) de la Universitat de Barcelona. Els nostres objectius són la recerca i la difusió del llegat cultural de l’Edat Mitjana des d’una perspectiva interdisciplinar. Els nostres esforços es centren en coordinar projectes i organitzar activitats per a especialistes i per al públic en general per portar així al present el nostre passat medieval.

Ars Picta neix com a grup de recerca en 1996, sota la direcció de Milagros Guardia, i l’any 2005 obté el reconeixement de grup de recerca consolidat de la Generalitat de Catalunya. Recentment ha passat a formar part de l’Institut de Recerca en Cultures Medievals (IRCVM) de la Universitat de Barcelona. El seu àmbit d’actuació ve definit pel nom del grup, acrònim d’ Anàlisi i Recerques Sobre Pintura i IConografia Tardoantiga i Altmedieval. En l’actualitat i a partir de les reflexions sorgides dels darrers projectes està treballant en la definició d’una nova aproximació metodològica en l’estudi del conjunt arquitectura-decoració-mobiliari que pretén renovar el panorama dels estudis sobre l’art romànic. Per aquest motiu està desenvolupant una eina adreçada tant a la recerca com a la divulgació, el Centre de Documentació Virtual del Romànic de Catalunya, en què s’hi recullen els materials per a la recerca dels conjunts romànics catalans i els seus resultats.

[contra] TAEDIUM és un Grup de Recerca, reconegut per la Generalitat de Catalunya com a grup emergent, en Història Medieval i Innovació Docent Universitària, format per professores i professors especialistes en diverses matèries relacionades amb les fonts i la recerca històrica (Arxivística, Documentació, Paleografia, Filologia, Arqueologia, Història…). Participen també en el grup becaris i estudiants de segon i tercer cicle que ens aporten, entre altres coses, les inquietuds del col·lectiu d’alumnes en la qüestió docent. Els nostres objectius es centren en foragitar el tedi de les aules i per aconseguir-ho considerem imprescindible traslladar el centre del procés d’aprenentatge del professorat a l’alumnat. Ens plantegem –des de la nostra experiència docent i investigadora- què i com volem que aprengui aquest alumnat, amb la finalitat de formar-los com a futurs professionals de la Història, la docència i la gestió cultural. Volem que aprenguin a adquirir coneixent històric, pretenem ensenyar a historiar. Creiem, doncs, que no ens hem de limitar només a la simple transmissió de coneixements, sinó que també cal incidir en la formació d’historiadores i historiadors, amb criteri, capacitat analítica i habilitats en el tractament de les fonts.

http://www.ub.edu/contrataedium/indexnet.htm