BACK TO BASICS
Des de la segona meitat del segle passat i fins als nostres dies, periòdicament, amb més o menys intensitat, hi ha unes polítiques educatives que pretenen que l’educació en general i, particularment, l’educació primària, torni a allò que consideren essencial i que defineixen com llegir, escriure i comptar. En una cerca ràpida, he trobat dos articles ben allunyats en el temps. Un del 1974 del moviment GEM (GenuIne Education Mouvement) de Vancouver i un altre de l’Australian Association for Researsch in Education del 2020 que porta aquest títol.
Voler tornar al passat és una temptació que hem tingut, tenim i, gosaria dir, tindrem els humans. Allò que recordo del meu batxillerat, de fa cinquanta anys, els versos del poeta Jorge Manrique a las “ Coplas a la muerte de su padre: ”; una elegia escrita a finals del segle XV que diu: “como a nuestro parecer,/ cualquier tiempo pasado / fue mejor”. En el millor dels casos, voler tornar al passat és lletra morta, o sigui l’escrit que no es compleix.
Ara bé, em sembla assenyat que no ens deixem mai de fer la pregunta sobre allò que és essencial, allò que roman, més enllà de les modes, les tecnologies i els lluentons.
Anem a pams. Centrem-nos avui en allò que més ens caracteritza com a humans: la paraula. “Al principi la Paraula existia, i la Paraula estava amb Déu, i la Paraula era un déu.» (Joan 1:1). Les habilitats essencials vinculades a la paraula, al llenguatge, han estat, són i, probablement seran, les d’escoltar, parlar, llegir i escriure. Cadascuna d’elles té sentit per si mateixa i, al mateix temps, s’enriqueixen mútuament.
Escoltar vol dir observar, estar atent. Copsar amb respecte sense prejudicis, allò que ens dona a entendre l’altre, de vegades ens ho expressa clarament, de vegades no en té una idea precisa, de vegades, senzillament, només vol que fem això: que l’escoltem.
Parlar, que pot ser xerrar o enraonar. Xerrar, la xerrameca, no demana esforç, només és encadenar una paraula darrera l’altra, amb sentit o sense, que practiquem sovint per por al silenci. En canvi, enraonar implica pensar primer allò que volem dir i posar els nostres arguments al servei de la veritat, de les petites veritats que ens ajuden a contrastar hipòtesis, sempre parcials, i a aprendre.
Llegir, o sigui, enriquir-nos a través de la lectura amb allò que han pensat, fabulat, imaginat, contrastat…. els altres, els qui ens han precedit o els nostres coetanis. Gaudir de la bellesa de les paraules escrites. Una pura meravella.
Escriure, endreçar els nostres pensaments i les nostres lectures. Fer-nos-els nostres per assimilar-los i poder-los compartir.
Aquestes activitats hem d’aprendre a practicar-les fent servir tots els sentits, amb amplitud de mires, amb la consciència que fent-ho contribuïm a humanitzar-nos, a conrear la capacitat de convivència acollidora i respectuosa amb el què i amb el qui, que és diferent i ens interpel·la.
L’educació pública i gratuïta és un invent extraordinari que dona a tothom l’oportunitat d’aprendre, millorar i practicar aquestes habilitats lingüístiques. Convé que no es defugi la responsabilitat de fer-ho de manera programada, sistemàtica i continuada; perquè el camí de la millora personal i col·lectiva passa per la repetició constant, i més si parlem d’habilitats. Som-hi, som-hi i tornem-hi,.. sempre amb sentit. Les possibilitats de practicar diàriament són il·limitades. Les opcions que l’evolució tecnològica, vinculada a internet i la digitalització, ens posa a l’abast, poden arribar a ser aclaparadores.
Procurem no perdre de vista allò que és essencial, practiquem-ho i fem-ho practicar a les criatures que tutoritzem. L’expressió llatina “nulla die sine linea” (cap dia sense una ratlla), que al segle I, Plini El Vell, va fer servir per referir-se a la divisa d’un pintor de la Grècia clàssica i que, al llarg de la història, s’han fet seva diversos escriptors; podem aplicar-la nosaltres en un sentit encara més ampli.
Goso proposar un pas més, cap dia sense haver practicat a classe – de manera programada i sistemàtica- les quatre habilitats essencials vinculades a la paraula: escoltar, parlar, llegir i escriure; amb propostes didàctiques adaptades a l’edat i a les diverses realitats de les persones en formació .
Pere Costa, febrer 2023