L’article de David Brooks a l’Ara del 26 de juny il·lustra com és una visió idealista, flotant en l’aire dels grans ideals sense concreció, de l’estudi de les humanitats.
Segons l’autor, les humanitats han perdut prestigi perquè han abandonat els vells conceptes de veritat, bellesa i bondat per parar més atenció a les categories polítiques i socials, com la raça, la classe i el gènere.
“Els professionals de les humanitats van perdre la fe en aquesta missió tan elevada”.
“L’objectiu de les humanitats era cultivar l’essència humana, aquella part de la persona que podríem anomenar esperit, ànima”.
Però “el bosc vast i obscur” de D. H. Lawrence que Brooks esmenta inclou els conflictes socials, psicològics i polítics que constitueixen també la problemática del gènere humà.
Haurem de llegir Martha Nussbaum i parar atenció a les veritables raons de la crisi de les humanitats, molt més relacionades precisament amb les noves formes de dominació i explotació dels éssers humans.