La Fundació Bofill s’ha caracteritzat per actuar com a think tank del PSC en matèria educativa.
Recordem uns informes de l’època del conseller Maragall que feien pujar els colors a la cara, perquè les seves pròpies dades contradeien les conclusions a què pretenien arribar.
Ara treuen, molt oportunament en plena campanya electoral, un informe que critica la jornada intensiva a les escoles, que no fa ni dos mesos que s’aplica.
En la meva opinió, aquest informe confon alguns termes:
Una cosa és la jornada escolar i una altra el temps de lleure programat, o l’educació informal.
Si l’objectiu de l’escola és l’aprenentatge, els nostres escolars de primer cicle d’ESO fan unes quatre hores de classe setmanals més que fa pocs anys, abans de les mesures dictades pel conseller Maragall. És precisament aquest excés d’hores allò que s’hauria de corregir. Per què no en diu res l’informe?
Les classes de tarda no s’aprofiten prou; això ho sap qualsevol docent de secundària amb un mínim d’experiència. Una altra cosa són els tallers, o el lleure educatiu. A Finlàndia, ho apuntava l’Ara, l’estat paga les activitats de tarda a càrrec de monitors especialitzats.
Aquesta és la via racional de resoldre el problema. Que no és altre que els horaris laborals allargassats dels adults.
Sugerim que la Fundació Bofill prepari un informe sobre la irracionalitat dels horaris laborals de catalans i catalanes, per tenir una visió més àmpia i més ajustada de l’arrel dels problemes de la conciliació entre la vida laboral i la familiar.