Però no entra en la problemàtica de l’atur i la consegüent disminució d’ingressos de l’estat per la baixada de cotitzacions -conseqüència de la política de l’austeritat i de la baixa dels salaris-, ni en el baixíssim cost de les pensions a Espanya, per sota de la mitjana europea.
Ni, en definitiva, entra en el fons de la qüestió, que no és un problema vegetatiu de piràmide de població o d’esperança de vida -amb la qual cosa es responsabilitza els treballadors de viure massa-, ni tan sols d’especulacions sobre l’increment de productivitat, sinó de repartiment de rendes entre capital i treball: una qüestió política de primer ordre, d’actualitat candent arreu del món, davant la pèrdua de pes de les rendes del treball en favor del capital.
A Espanya les rendes del capital superen les del treball!
No és un problema tècnic. cap d’aquestes grans qüestions ho és, perquè hi ha diverses alternatives a adoptar, no pas només una. Especialment, a través de la política tributària.
Efectivament, senyor Puig, és un problema formulable en termes de lluita de classes, molt més excitant que un simple assumpte tècnic, en el qual la ciutadania no tindria gran cosa a fer, a part de dir amén.