Joan Herrera ha comès, al meu parer, l’error de contraposar la lluita per la igualtat social amb la lluita per l’emancipació nacional, com si no fossin dues cares del mateix combat per l’emancipació humana.
De cap manera no es pot qualificar de guerra de banderes el procés sobiranista. Afirmacions d’aquesta mena, fetes tan a la lleugera -potser buscant l’electorat socialista-, li poden fer perdre uns quants milers de vots.
I tard o d’hora Iniciativa haurà d’aclarir si és partidària de l’estat propi o es conforma amb una enèsima reivindicació de la federació amb Espanya, per a la qual no cal cap referèndum, perquè no depèn fonamentalment de nosaltres.
Està molt bé, això de presentar-se com a punt de trobada dels defensors del dret a decidir, tant en qüestions nacionals com socioeconòmiques, però és irreal plantejar un referèndum amb tres opcions, com fa Iniciativa.
Per inoperància política, en primer lloc: perquè en un referèndum la ciutadania es pronuncia sobre si vol o no una oferta determinada.
I la qüestió que tenim plantejada és si volem continuar lligats a Espanya o si el nostre federalisme passa per Europa, i no per Madrid.
Els espanyols tenen un altre taranna democràtic, fins i tot per al model federal.
I a més a més promulguen tot el contrari suprimir o minvar les autonomies i els ajuntaments petits per reforçar les diputacions provincials depenents del govern de Madrid i tenen el mitjans per aconseguir-ho.
I això que els anglesos en la seva major part han acceptat rescatar el principal banc escocés entre altres bancs britànics.
Almenys els anglesos poden dir que alguna vegada han pagat el beure als escocesos, però no que damunt són cornuts.
triar entre la democràcia i la dictadura, una democràcia
a través d’una Constitución Española, per a lligar-los i ben
lligats, per desprési tancar-la en forellat i fer una lectura el més restrictiva
possible i poder dir que un dia van se democràtics.
Han utillitzat Espanya per anar contra Catalunya,´
i la Constitución española de la transición també.