VARIACIONS

La Junta Directiva escollida recentment per dirigir l’entitat durant els propers quatre anys escalfa motors i reorganitza els mecanismes interns de la casa per greixar-los i adaptar-los en allò que calgui a les seves propostes de futur. L’Ateneu Barcelonès viu en un cert clima d’expectació, però no pas amb temor pel futur, sinó amb curiositat per veure quina i com serà la nova embranzida que donarà la junta a la transformació i modernització, ja molt avançada, de l’entitat. Es detecta una certa complaença en el bon moment de l’entitat i ganes d’entomar novetats. Però el ritme de la casa és intens i no hi ha temps per al repòs; l’activitat de l’entitat no ha viscut aturada electoral i la campanya elegant que van protagonitzar les dues candidatures no ha frenat els projectes i les iniciatives engegades, que segueixen el seu curs i es multipliquen. Avui, parèntesi forçat pel pont constitucional i puríssim, potser és un bon moment per explicar com va ser la vida quotidiana un dia qualsevol de la setmana passada a l’entitat més activa de Barcelona.

Durant el matí cal resoldre gairebé sempre algun inconvenient lligat a les obres de l’entitat; cal senyalitzar millor els accessos alternatius als diferents espais i explicar amb una mica més de gràcia perquè tenim unes bastides tremendes que bloquegen l’escala central de la casa. Les pintures que va projectar Josep Maria Jujol damunt de la fusteria de l’escala comencen a ressorgir gràcies a la restauració que s’hi està fent, i l’arquitecte que dirigeix les obres, Mateu Barba, està content perquè els restauradors acaben de descobrir un nou detall de genialitat jujoliana, ocult per cent anys de reformes i pedaços no sempre afortunats. En aquesta ocasió, acabem de descobrir una agosarada combinació de materials (marbre, fusta noble i ferro forjat) en els sostres. Ben aviat ho podrem contemplar amb detall. Però la restauració obliga a tenir aturat l’ascensor històric (també de Jujol) i a desviar part del trànsit intern per les escales d’evaquació. Els usuaris habituals tenen alguna dificultat per orientar-se en les plantes més complexes i hem de mirar de fer-los la vida més fàcil. L’ascensor modern no para, i les cinc plantes de l’edifici bullen de trànsit humà.

Dos socis, per separat, demanen veure el gerent, i li comuniquen un parell de queixes. Diuen que cal millorar el servei de neteja i que cal arranjar unes portes que ajusten malament. Som-hi.

Estem a final d’any i comencem a quadrar números i a preparar el pressupost per a 2008; reunió de gerència amb la cap d’administració. Números i més números. Els conserges estan atrafegats ensobrant la nova tramesa mensual. Aquesta vegada hi hem afegit una carta d’adhesió a la campanya d’Acció Cultural del País Valencià per ajudar-los a pagar la multa indecent que els ha clavat la Generalitat valenciana pel tema del repetidor de TV3. L’Ateneu s’adhereix a la campanya i ven també les litografies de Tàpies que han de servir per fer front als 300.000 euros. Ja sovintegen les trucades de socis i usuaris demanant com ho han de fer per comprar-les.

I aquesta setmana s’han obert les inscripcions per als cursos del segon trimestre de l’Escola d’Escriptura. Ens cauen dues o tres setmanes d’atabalament per les matrícules que, si segueixen el ritme actual, tornaran a fer-nos batre el rècord d’alumnes de l’escola. Tot això amb les molèsties inevitables que aquests dies produeixen a la secretaria de l’escola unes altres obres que acabem d’engegar: les de creació del dipòsit de seguretat per a la biblioteca, que allotjarà el fons bibliogràfic patrimonial, un dels més importants de Catalunya, i l’arxiu històric. Una part del dipòsit estarà a frec de la secretaria de l’escola, i es veuen obligats a treballar amb sorolls, pols i moviments de materials. Inconvenients necessaris.

Al bar de l’entitat topem amb dues reunions de treball. L’antic propietari d’una masia històrica de Pineda, avui Casa de Cultura, Can Comas, ens ha demanat poder-se reunir amb els dos estudiosos que estan preparant un llibre d’història sobre l’edifici a l’Ateneu. Els ho permetem, és clar, i els oferim suport en allò que els calgui. Serà un més de la infinitat de llibres que s’hauran escrit entre les parets de la casa. I a la taula del costat hi ha la cúpula del Grup Enderrock, editors vocacionals i hàbils d’algun dels productes periodístics de més qualitat del país. El grup és soci col·lectiu de l’Ateneu, i porten diversos dies reunint-se a la casa per planificar l’any vinent. Bona feina.

Un tallat d’urgència, de peu dret, a la barra del bar, i topem amb el president Bohigas, que s’escapa i passa per l’entitat, com gairebé cada dia, per atendre una visita. I aprofita per demanar l’estat de la qüestió sobre diversos temes de la casa. No s’ha estat de fer una visita a les obres de la Sala d’Actes, el tercer front de treball que tenim obert ara mateix. Estem restaurant la zona Canuda de la Biblioteca, i per reparar unes esquerdes aparegudes a la volta del sostre, ens ha calgut obrir l’edifici des de la planta superior per no malmetre les pintures del segle XVIII que guarneixen la biblioteca. L’arquitecte ens informa que ja tenim data de finalització d’aquestes treballs i, per tant, de reobertura de la sala: mitjan mes de gener. És una bona notícia, perquè tenim cua d’activitats pendents a la sala. Entre elles, cicles musicals de les Joventuts Musicals de Barcelona i del Cercle d’Amics del Liceu, i activitats lligades a l’Any Rodoreda, que ja ocupa l’actualitat de la vida cultural del pais.

Abans d’acabar el matí, encara cal fer alguna gestió sobre el catàleg d’art de l’Ateneu, que estem preparant per primera vegada i que, si tot va bé, apareixerà durant el primer trimestre de 2008. Setze estudiosos i crítics d’art en preparen els articles, i un d’ells ha vingut a estudiar un dels quadres del nostre fons.  Passat el migdia, reunió setmanal de coordinació de tots els departaments de la casa (gerència, administració, consergeria i manteniment, programació cultural, relacions externes, comuniació, conservació, biblioteca i escola d’escriptura). Repassem programació, afrontem dificultats lligades a les obres, comencem a preparar la memòria anual i…. acordem una data per al sopar de Nadal del personal!

La tarda és frenètica. Tenim actes a la Sala Verdaguer i a la Sala Sagarra. A més, és un dels dies més intensos de la setmana en activitat formativa de l’escola d’escriptura (una dotzena de grups fan classe a l’edifici, avui). Tres o quatre entitats ens venen a veure per interessar-se pel lloguer d’una sala. Tenim una roda de premsa per a la presentació de El Canal, un nou espai de producció escènica a Girona, que congrega el bo i millor del teatre català (actors, escenògrafs i directors). Circulen per la casa noms com Farel·lo, Oller, Carulla, Amat…… Els productors d’una exposició sobre el premim Lletra d’Or, treballen amb el director de la nostra biblioteca, Ferran Burguillos, per preparar materials per a la mostra. El projecte és de la Institució de les Lletres Catalanes i ocuparà la nostra entrada de carruatges a partir del 8 de gener.

Des d’Òmnium ens demanen quin representant enviarem a la Festa de les Lletres Catalanes, la Nit de Santa Llúcia, que enguany tindrà lloc a Reus. I la Federació d’Ateneus de Catalunya ens proposa també que assistim a l’atorgament de premis Ateneus 2007, a l’espai Francesca Bonmaison. Què més? Avui la llista és interminable.

Cada dia passen entre 400 i 500 persones per l’Ateneu, per estudiar, per llegir, per assistir a actes, per treballar, per reunir-se en treball associatiu, per trobar-se amb els amics, per llegir el diari, per participar en tertúlies, per preparar activitats culturals, per…… per fer d’ateneistes.  I els que treballem a la casa, des d’una altra òptica, és clar, però també en som, d’ateneistes. Si no fos així, no seria possible fer rutllar aquesta màquina de cultura. No n’hi ha prou, fent la feina que estrictament ens toca. Cal una certa passió. Passió ateneista, ves per on.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!