VARIACIONS
El món segons Pep Montes
Entre el paper i les pantalles
Avui s’ha presentat a la Biblioteca Nacional de Catalunya un projecte ambiciós de digitalització bibliogràfica que portarà l’empresa tecnològica nordamericana Google a penjar a la xarxa al voltant de 400.000 volums de cinc de les biblioteques catalanes que atresoren els fons patrimonials més valuosos del pais. La proposta situa Catalunya en primera linia internacional en el camp de la incorporació tecnològica als seus recursos bibliogràfics i contribuirà d’una manera extraordinària a universalitzar la cultura catalana. Els llibres digitalitzats són lliures de drets d’autor i, per tant, anteriors a 1930.
A la fotografia veiem Isabel Aguilera, directora de Google a Espanya i Portugal, el Conseller de Cultura i Comunicació, Joan Manuel Tresserras, i el director de Google per a la Recerca de Llibres a Europa, Orient Mitjà i Àfrica, Jens Redner.
Les biblioteques implicades són, ordenades de major a menor nombre de llibres aportats al projecte, la Biblioteca Nacional de Catalunya, la Biblioteca de l’Ateneu Barcelonès, la Biblioteca del Monestir de Montserrat, la Biblioteca del Seminari de Barcelona i la Biblioteca del Centre Excursionista de Catalunya. Especialment rellevant és, també, que en s’hagin integrat en el projecte biblioteques de titularitat privada, per bé que són propietat d’entitats de manifesta i evident vocació de servei públic.
En la roda de premsa de presentació del projecte algú ha interrogat el Conseller de Cultura, Joan Manuel Tresserras, sobre les eventuals crítiques que podria aixecar l’acord amb Google, empresa que no ha estat exempta de polèmiques en projectes anteriors de naturalesa similar. Igualment, també s’ha demanat al conseller si no creia que el sector editorial podria sentir-se perjudicat per aquesta difusió massiva d’obres literàries. La resposta del conseller ha estat contundent, i ha afirmat, no només que no creia que existís aquest perjudici, sinó que el projecte pot ser entès també com una mesura de foment de la lectura i, per tant, del món editorial. Ha assegurat que oposar-se als canvis que ens aporta el món de la tecnologia és un esforç inútil i que, en cap cas, no hi haurà manera lògica d’aturar-los.
Ha estat interessant, però, observar amb atenció el comportament i les paraules dels representants de Google i del conseller. El capteniment de Jens Redner, director de Google per la Cerca de Llibres a Europa, Orient Mitjà i Àfrica, ha estat un perfecte exemple d’estratègia empresarial, tant pel to i l’estil del seu discurs, com pels seus continguts, els explícits i els implícits.
Per començar, Redner era de llarg la més jove de totes les persones que presidien la roda de premsa, directius i dirigents de les entitats i biblioteques implicades. Tot un símptoma. L’home ha reproduit el típic esquema del discurset que busca l’empatia del públic, aportat informació valuosa però justa en la mesura i escrupulosament administrada, al qual estem habituats per intervencions televisives de líders nordamericans o per escenes cinematogràfiques que ens arriben amb profusió des de la primer potència econòmica del món. Tècniques de venda empeltades d’oratòria d’estar per casa, però tremendament eficaç. El seu discurs tenia un to pedagògic evident, i no s’ha estat de fer referències històriques a la provindencialitat de l’invent de l’impremta, a mans de Gutemberg, antecedent de revolució en els suports de la cultura equivalent, segons ell, a la que ara vivim amb internet i les tecnologies de la comunicació. Després ens ha enlluernat mostrant amb una gran pantalla les excel·lències de la tecnologia de la seva empresa amb esperit didàctic i amb la voluntat de mostrar per la via pràctica les virtuts del projecte en què ens estan embarcant. En les seves respostes a les preguntes dels periodistes no s’ha estat d’incrementar la nòmina d’acudits del dia al·ludint a la gran aportació de Google a la venda d’un llibre escrit pel Papa Ratzinger abans d’accedir a aquesta condició, només perquè en el moment de ser nomenat l’editora del llibre tenia vigent un acord de difusió amb l’empresa nordamericana que va facilitar enormement l’accés als curiosos i fidels que buscaven informació sobre el nou manaire de l’Església catòlica.
Però en mig de tanta simpatia i de tanta eficàcia en l’exposició, Redner ha evitat donar qualsevol informació pràctica sobre el projecte. No en sabem terminis, no en sabem la inversió, i ni tan sols sabem on tindrà lloc el procés de digitalització dels volums. Secret d’empresa. Confidencialitat. Tindrem a l’abast un projecte inèdit al pais i a la major part d’Europa i del món, però la informació ens anirà arribant amb comptagotes. I él més important: aquesta extrema dosificació (absència, si voleu) de la informació no resta ni un pèl de credibilitat a l’operació ni a la solvència de Google per desenvolupar-la. Excel·lent. Aplaudiments.
I ja que m’endinso en l’agraïda tasca de les lloances, no n’estalviaré per al conseller. Recomforta comprobar la solvència intel·lectual del nostre nou conseller de Cultura. Els modestos intents del nordamericà per acostar-nos a referents històrics han estat àmpliament superats per la intervenció de Tresserras, que ha explicat amb precisió i brevetat les etapes fonamentals de transformació del mitjans de transmissió i conservació del coneixement. M’ha fet l’efecte que Redner escoltava amb atenció d’alumne avantatjat. El conseller, a més, ha arrodonit la feina fent una defensa sense límits de llibre com a instrument de transmissió de cultura, "perfecte per a la seva funció", en paraules textuals, i ha garantit suport en allò que calgui al sector editorial per incorporar-se amb garanties al món de les tecnologies; tot això per acabar explicant les raons per les quals a Catalunya li convé obrir-se a les portes de la presència internacional a través dels mitjans tecnològics. De llibre. De llibre digitalitzat, si m’apureu. I tot això en una simple roda de premsa. Haurem de demanar a Tresserras que es prodigui públicament i que ens expliqui el perquè i el com de les polítiques culturals que pretén afrontar. Si les seves actuacions són tan brillants com les seves intervencions públiques, això promet. No ens queda altre remei que desitjar amb entusiasme que pugui reeixir en els seus projectes.
Ara, després de l’espectacular anunci d’aquest projecte, serà bo estar atent als mitjans i esperar reaccions. Intueixo que apareixeran veus crítiques amb aquest projecte o amb tot allò que representa de revolucionari. El món editorial, el sector llibreter o, fins tot, el món dels autors, hauran de parlar i pronunciar-se. Les perspectives per a ells poden ser extraordinàries si pugen amb encert i amb oportunitat al món tecnològic, però poden convertir-se també en serioses amenaces si baden i se’n queden al marge, o si no van prou llestos. Estarem atents al debat.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Molt interessant el teu comentari, amb detalls que no he sabut veure als diaris; el que no sé és si ja hi ha una llista de llibres a copiar o quin criteri s’establirà per fer-la. Sobretot seria important saber quants d’aquests llibres de biblioteques catalanes seran en català. Se’n sap alguna cosa? En tot cas, donada la fragilitat del suport paper, aquesta iniciativa és imprescindible i no em sembla que es pugui posar cap "però" al tema.