VARIACIONS
El món segons Pep Montes
Els joves del Vallès Oriental
Malgrat que tothom s’omple la boca de la necessitat d’atendre els joves, fins al punt que no hi ha proposta política que no els situï en algun espai central del seu programa, la pràctica quotidiana ens diu que les polítiques de joventut són un sector marginal de les polítiques públiques. De tant en tant, però, hi ha bones notícies i sorpreses en forma d’actuacions concretes que contradiuen tot això que acabo d’escriure. I al Vallès Oriental se n’ha produït una.
Una de les tasques fonamentals del Pacte Territorial per a la Promoció Econòmica i l?Ocupació del Vallès Oriental, una organització que agrupa administracions i agents econòmics d’aquest territori, és recollir, analitzar, difondre i promoure l’ús intel·ligent de la informació lligada al desenvolupament econòmic de la comarca. Tenen en funcionament el que ells en diuen el PILE (Plataforma d’Informació Laboral i Econòmica), amb un web com a aparador que publica de forma estable tota mena d’estadístiques i informacions diverses. Si s’usa adequadament, pot ser un excel·lent recurs per al desenvolupament econòmic, però també social, de la comarca. Doncs bé, el darrer número de la revista que s’edita des del PILE (número 21), dedicada normalment a estudiar aspectes monogràfics, s’ha destinat íntegrament a informar i analitzar la realitat juvenil de la comarca, en atenció, diuen, a la demanda històrica de molts ajuntaments del territori que mai no han aconseguit estructurar de forma clara, unificada i coherent, els criteris amb què recullen dades sobre la joventut. És un magnífic exemple de com es pot posar a disposició també de les polítiques de joventut un instrument d’anàlisi i planificació econòmica i social de primer ordre. És també un exemple perfecte de com les polítiques de joventut poden esdevenir un element estratègic en tot projecte de desenvolupament d’un territori.
He tingut la sort de col·laborar testimonialment en el número que aquesta revista dedica monogràficament a la joventut amb un article en el qual exposo amb una mica més de claretat i extensió que en aquest bloc la importància de la prospecció sociològica i del coneixement de la realitat en general, per a les polítiques de joventut. Si desplegueu la resta d’aquest post el podeu llegir íntegrament.
Joves. El canvi com a definició
Afirmar que les polítiques de joventut són l’àmbit de la gestió pública més complexe que existeix pot resultar sorprenent si el lector coneix poc la quotidianitat dels professionals d’aquest sector. Però ben segur que els informadors juvenils, els dinamitzadors d’equipaments, els educadors de carrer, els mediadors o, en general, els tècnics de joventut, entendran amb facilitat aquesta idea.
Les polítiques de joventut s’adrecen a un tram de la població que converteix en norma el canvi i la variabilitat. Les certeses escassegen i la pertinència de totes i cadascuna de les actuacions que s’hi realitzen es posa en qüestió de forma permanent. Gairebé podríem dir que la joventut com a categoria no existeix, no només perquè no hi ha dos joves iguals (això, de fet, ho podríem dir de qualsevol grup humà, amb independència de l’edat dels seus components), sinó perquè les diferències tot sovint es plantegen com a antagonismes estètics, d’estil, ambientals, culturals en definitiva. Això vol dir que una intervenció determinada, exitosa en un àmbit concret, pot no només resultar ineficaç en un altre àmbit, sinó absolutament contraproduent.
No hi ha una cultura juvenil, sinó múltiples i infinites cultures juvenils. Però és que, a més, no són permanents. Cadascuna d’elles dura el que dura l’interès puntual del jove o grups de joves que la fan seva, i sempre tenen data de caducitat. És obvi que en treballar amb els joves podem definir unes constants bàsiques més o menys estables que ens permeten aplicar tècniques de treball determinades. Però aquestes constants, lligades a l’estil de vida i als condicionants de l’entorn immediat, acaben topant sempre amb un límit que és a l’hora el màxim element definitori de la seva condició: la variabilitat. És a dir, que la característica constant és la variació. Seria difícil, per tant, trobar un professional en qualsevol àmbit de la gestió pública que hagi de ser tant mal·leable i versàtil en la seva actitud davant de la feina com ho ha de ser, forçosament, un treballador de les polítiques de joventut.
Com a conseqüència d’aquesta realitat complexa, una condició central per a desenvolupar adequadament les polítiques de joventut és arribar a establir llaços estables de comunicació amb el nostre objecte de treball, els joves. Ens calen plataformes mínimament fiables per relacionar-nos amb un objecte de treball tan inestable. Aquestes plataformes són, han de ser, sistemes de relació i comunicació permanents, que ens ajudin a conquerir relacions de confiança, que són les úniques que permeten la interlocució. L’actitud i les aptituds per al contacte i la relació personal són, per tant, condició indefugible per a qualsevol professional d’aquest àmbit. Però aquesta condició necessària no és suficient: un treballador en matèria de joventut ha de ser, també, algú permanentment informat.
Ens cal conèixer els joves, amb la màxima profunditat possible. On i com viuen? Com es diverteixen? Què estudien? On treballen? Quins hàbits tenen? Com es relacionen? Quines pautes de consum cultural segueixen? On són els seus punts de reunió? Què els fa patir? Quin sou cobren? Què li demanen al seu entorn? I més i mes preguntes que ens cal respondre amb la màxima freqüència i constància que sigui possible.
Per tot plegat, el coneixement de la realitat, una condició necessària per a qualsevol política d’atenció a les persones, és especialment important quan parlem de joves. Ens calen instruments estables de coneixement de la realitat dirigits per experts en el comportament juvenil i amb tots els instruments tècnics per al tractament i anàlisi de les informacions. Per a establir interlocució amb els joves i treballar-hi de forma directa ja hi som els professionals de les polítiques de joventut. Però mai no acabarem de fer la nostra feina prou bé si no trobem sociòlegs, investigadors, analistes, equips humans que tinguin com a missió informar permanentment de la realitat juvenil a través dels millors instruments possibles.
Per això, cada cop que un professional de les polítiques de joventut té a les mans un informe, un estudi, una estadística…. està d’enhorabona. Ens cal generar dades necessàries però, sobretot, ens cal sistematitzar la infinitat d’informacions existents sobre els joves i estudiar-les des de l’òptica de les polítiques de joventut. Que, de fet, si treballem correctament, és també l’òptica dels joves.
Pep Montes
President
Associació Catalana de Professionals
de les Polítiques de Joventut (AcPpJ)
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!