Pau Vinyes
Història i fotografia
TEODOR GARRIGA, PRESIDENT D´HONOR DE RÀDIO ASSOCIACIÓ CATALUNYA, HA MORT ALS 99 ANYS
La veu per excel·lència de Ràdio Associació Catalunya ha mort. Teodor Garriga fou qui amb la seva veu alertava els ciutadans i ciutadanes de Catalunya dels Bombardeigs dels feixistes: ” Catalans, hi ha perill de bombardeig, aneu ordenadament als refugis. La Generalitat vetlla per vosaltres”. Ens ha deixat tot un Mestre! Què les ones l´acompanyin en el més enllà.
El periodista Teodor Garriga, director de Ràdio Associació de Catalunya durant la guerra del 36, s’ha mort als noranta-nou anys a la seva casa de Teià (Maresme). Actualment era president d’honor de Ràdio Associació de Catalunya, que co-gestiona RAC-1 i RAC-105. La capella ardent de Garriga s’instal·larà al tanatori de Badalona. Teodor Garriga va néixer a Gràcia el 1909, participà a Ràdio Associació des de principi dels anys 30 fins a la guerra del 36. Aleshores va exiliar-se a França i, després de passar pel camp de concentració d’Argelers, va instal·lar-se a Perpinyà.
El 1984 va rebre la creu de Sant Jordi i, des del 2005, era fill adoptiu de Premià de Dalt.
Text: Vilaweb i Pau Vinyes i Roig
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
L’havia escoltat en diferents ocasions parlar, sabia un doll d’històries i fins i tot reconeixia errades com allò que en una ocasió van posar l’avís sobre que ja no hi havia perill, gravat, com, sembla, tenien en ocasions per costum, i van venir a bombardejar, cosa que va fer que d’aleshores endavant es fes sempre ‘en directe’.
Vaig conéixer al senyor Teodor Garriga l’any 1985. En aquells moments ell vivia al seu pis del Pg. Nacional núm. 9 de la Barceloneta i jo treballava al Centre de Serveis Socials de la Plaça de la Repla. I ens vam embrancar en organitzar l’acte del Parc de la Ciutadella d’Homenatge a les Víctimes del Franquisme. En aquells moments cap força política majoritària va voler implicar-se en l’assumpte. Ni PSUC, ni PSC (tret del sr. Joaquim Nadal, aleshores alcalde de Girona), ni CC.OO. ni la UGT. Res. Els seus pactes amb la dictadura i la seva continuació no els ho permetia. Ara, una mica tard, tots s’han llençat a recuperar memòries…
Però el Teodor si, ell va ser dels valents. Em venia a visitar al Centre on treballava amb el seu puro enorme caliquenyo i xerravem i xerravem, també a casa seva. Em va explicar, per exemple, les seves innovacions tècniques a Ràdio Associació. En aquells temps on no hi havien taules mescladores de sò, ells es van inventar molt feixugament una manera de fer,amb els discos de pedra i vinil, mescles amb fragments de discursos de Queipo de Llano, etc… El Queipo li tenia jurada i des de l’altre bàndol li llençava amenaces de mort: que se prepare el sr. Garriga cuando tomemos Barcelona. I així va ser. Quan els feixistes van entrar a Barcelona una de les primeres coses que van fer va ser prendre les emissores de ràdio i el van anar a buscar, a ell i a la Rosa (no recordo el cognom), la locutora. Però ja no hi eren, havien pogut escapar.
El Teodor era una home de gran bonhomia, xerraire, bon vivant, divertit, de gran cultura, simpàtic. Després dels actes que van tenir lloc un diumenge sencer al Parc de la Ciutadella i que tant ens va costar a alguns de convocar i preparar, ja no ens vam veure tant sovint. Jo vaig canviar de feina i ell va escriure llibres sobre la ràdio i vam perdre el contacte. Però sempre l’he recordat amb el seu puro infumable i incansable