Ho recordo com si fos avui. El 30 de setembre de 2005 era fent la connexió entre la línia 1 amb la 3 al passadís de la l’estació de Catalunya del metro. Em va sonar el mòbil. M’hi vaig posar i vaig sentir la veu de la meva mare. Em comunicava que el 89% dels
L’Albina Francitorra i Aleñà ha estat un exemple de vida. El seu coratge i la seva valentia han esdevingut dues eines de lluita en un món ple d’obstacles. L’Albina va néixer un 3 de febrer de 1912, al carrer de Llúria, en ple Eixample Barceloní. De família encerclada en la petita burgesia. El seu pare
El proper dimarts dia 19 de novembre, a les 19 hores, tinc el goig de presentar el treball de recerca “La Segona República al Prat de Llobreagat. Política i societat (1931-1936)”, al Cèntric Espai Cultural ( Plaça de Catalunya, 39-41 / El Prat de Llobregat). Aquest treball, ja finalitzat, és el resultat de dos anys
Hi ha certes organitzacions polítiques i mitjans de comunicació que han optat per a fer grans escarafalls quan una part important del poble de Catalunya ha sortit al carrer – de forma democràtica i pacífica- per a demanar la independència. De sota les pedres han tret “falsos” arguments on s’han arribat a dir i a
El poeta Joan Maragall deia en referència a l’excursionisme: “El nostre excursionisme no és pas un esport, no és pas un esbarjo, no és pas un estudi, que és amor”. L’excursionisme al nostre país va ser en els seus inicis , a finals del segle XIX, una manera d’entendre l’oci. Va significar la redescoberta de
Em vaig assabentar de la mort d’en Martí Gasull i Roig a través de Vilaweb. Estava a casa amb uns amics, amb els quals xerràvem sobre l’esdevenidor del nostre poble, quan de sobte m’assabento del tràgic accident. Sóc un enamorat de la muntanya per aquesta raó em va sobtar que la natura ens hagués traït
Hem tingut 35 anys per fer realitat el federalisme i a on és? El socialisme ha tingut la paella pel mànec per fer-ho possible quan governava i què va fer? Res, o ben poca cosa. A Espanya, ens agradi o no, no ens hi volen com a federalistes. Ens volen ben cosits i enganxats a
Antigament arribar a les terres pirinenques era un calvari per a la gent de fora. Però també ho era per a aquells i per a aquelles que hi vivien. Sobretot en època de neu. Segons el meu pare per arribar a la Val d’Aran calia llogar uns matxos per a creuar el Port de la
Se’ns dirà per activa i per passiva que el projecte de l’Eurovegas és un bon negoci per a Catalunya – mai millor dit. Que oferirà milers de llocs de treball – les xifres pugen i baixen segons qui les diu. Per TV3 i quasi tots els mitjans catalans se’ns omplirà d’informacions on s’esmentin les suposades
L’atzar existeix? Em pregunto. És una resposta molt difícil. Tot i això, alguna cosa ens fa que a la vida ens passin coses que no teníem previstes. És atzar sobreviure a una mort segura? Potser sí, o bé és un fet ja predestinat en si mateix. Diverses vegades m’han passat coses que les podríem considerar
Des de petit a casa meva sempre hem dit anar a Barcelona quan ens referim que anem al centre de la ciutat. Visc a Sant Andreu de Palomar, antic poble del Pla de Barcelona. L’any 1897, per Real Decret signat per la Reina Regent Maria Cristina, sis pobles del Pla van ser annexionats a la
Temps De fet parlar sobre el temps passat és quelcom emocionant i angoixós. Dues realitats dibuixades ben diferenciades. Recordar vells i bells temps suposa obrir aquella carpeta que restava tancada. També obrir velles ferides. Tot i això, és albirar un passat que ens ha forjat com a persones i ens ha omplert d’experiències vitals. Sense
És agosarat parlar de biblioteca en una casa privada per tot allò que comporta. Una biblioteca és un espai públic on la interacció és més activa. A les cases particulars seria millor parlar de l’habitació dels llibres. Dic això, ja que crec que l’ordenació, catalogació i distribució dels llibres en un habitat privat és més
El proper 20 d’abril de 2012 es commemoren els cent quinze anys de l’annexió del municipi de Sant Andreu de Palomar a la ciutat de Barcelona. Durant aquests anys el poble andreuenc n’ha vist de tots colors, però allò més cabdal ha estat l’augment de la població amb la conseqüent transformació urbanística. Si els catalans
En fer l’amor en Galdric és molt emotiu. Li agrada fer carícies i ser respost. Acaronar la persona estimada és un joc dolç per a ell. Estimar ha d’ésser un gest viu que ompli d’emocions el seu cos. Trencar aquestes regles del joc per a ell és com trair-se a si mateix. De cada amor