Pau Vinyes

Història i fotografia

24 de setembre de 2008
Sense categoria
0 comentaris

MARIA ISABEL ROIG I FRANSITORRA, COMIAT D´UNA LLUITADORA

El Bloc del Grup 99, persones que vam realitzar la carrera d´Història a la Universitat de Barcelona, ha publicat aquest excel·lent i sentit escrit del company Gregori Siles. El reprodueixo amb molt d´orgull:

Gregor
Siles, el nostre ‘coordinador general’ em fa arribar aquesta nota, que
evoca la personalitat de Maria Isabel Roig, mare d’un altre membre del
grup 99, Pau Vinyes. Des del blog del grup donem el condol al Pau i fem
un petit homenatge a la seva mare amb aquest record al nostre blog:

Avui
ha estat el funeral de Maria Isabel Roig, mare del nostre company del
grup 99, Pau Vinyes i Roig. Ha estat aquest matí a les 9:30, en una
cerimònia molt emotiva a la parròquia de Sant Andreu. Hi hagut paraules
de record per ella, i en Pau ens ha llegit una petita biografia que
incloem més avall. També ha estat una cerimònia peculiar, on hem pogut
sentir de l’orgue de la parròquia, el cor dels esclaus de l’opera
Nabucco, el Cant dels ocells, i la Internacional, en honor al seu
comunisme militant. Realment sentir la Internacional tocada per l’orgue
d’una església ha estat un fet que diria quasi insòlit, però que ha
servit per unir dos sentiments que la mare del Pau portava al cor, el
comunisme i el cristianisme. En Pau també ha explicat una anècdota de
la seva mare, que ens ha fet somriure a tots, dient que a més d’aquesta
personalitat comunista-cristiana, era monàrquica, i ha dit “així era
ella”, és d’agrair que hi hagi persones complexes a la vida, com Maria
Isabel Roig, que ens fan veure que no tot o és blanc o negre, sinó que
és de molts colors. I des d’aquí una forta abraçada al Pau i a la seva
família, i en especial a la seva àvia.

Maria
Isabel Roig, com Glòria Roig i Montserrat Roig, era filla de Tomàs Roig
i Llop, advocat i escriptor i l’autor d’aquest poema:
Si no em miressin els teus ulls,

les gotes de la rosada no foren

diamants, els àngels no envejarien

els cants dels rossinyols i les flors

no esclatarien sota les riallesinfantils….

Perquè tot fora nit eterna i

cruel i jo defalliria si no em

miressin els teus ulls !

Text: Gregori Siles
Fotografia: Pau Vinyes i Roig

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!