Per alguns joves i no tan jovenívols cremar draps de dos colors els fa patxoca i és una forma de protestar, segons ells, contra un Estat que els oprimeix. Els posa neguitosos que aquest drap pugui ser representatiu d’un Estat que es diu democràtic i que no respecte el dret de decidir dels pobles que el formen. Creuen que sota aquest llençol hi mana la sobirania popular i no s’adonen pas que molts voldrien dormir al ras abans d’aixoplugats per aquest mantell omnipresent. No sóc pas jo qui ha de jutjar-ho, però crec que hi ha necessitats més imperioses que fan que futileses com aquestes esdevinguin paper mullat. A molts de nosaltres no ens treu la son que una colla de galifardeus cremin draps a tort i a dret, ans el contrari tan se’ns en dóna.
Per alguns alts càrrecs de la jerarquia jurídica cremar determinats draps i retrats és un delicte penat per la llei. Els preocupa moltíssim que canalla eixelebrada faci ostentació endimoniada en actes reivindicatius de certs símbols de la “mare pàtria”. Creuen que han de fer complir una llei obsoleta peti qui peti. Tanmateix resulta que si el drap cremat porta quatre barres vermelles això són figues d’un altre paner. Els miraments per aquest darrer “delicte” són pa sucat amb oli, és a dir una pèrdua de temps. Per alguns el llençol “inventat” per en Guifre el Pelós és un símbol passat de volta i no cal tenir-ho amb massa consideració. Del drap quadribarrat n’estic orgullós i el llueixo sempre que vull i on vull, però no em treu pas la son que una colla de brètols el vulguin menysprear en una plaça pública o en un espai públic com podria ser una caserna militar – evitant la seva exhibició com si fan les comissaries dels Mossos d’Esquadra amb el drap constitucional. Sí del mantell dels del nord-est de la península en volen fer vestits, draps de cuina o calcetes no em preocupa el més mínim.
Tot això ve a tomb de la detenció, judici i empresonament del jove terrassenc Francesc Argemí, per esparracar un drap del balcó de l’Ajuntament de Terrassa una tarda de juliol mentre es feia una cercavila pública i festiva per demanar la retirada dels símbols patriòtics forans de l’esmentat ajuntament. Els de la batllia de Terrassa ho han trobat lleig i per aquest motiu varen posar denúncia al jutjat. Ai mare, i tanta pèrdua de temps per un inoportú drap en una vila catalana. Senyors i senyores que adoctrineu justícia feu que els vostres ulls segueixin ben oberts i realment empresoneu assassins de “tres al quarto”, com grans mandataris que ens duen per camins de foscor, tristesa i pobresa espiritual. Per aquest motiu i per d’altres crec sincerament que és necessari posar en llibertat aquest jove terrassenc.
Pau Vinyes i Roig
Historiador
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!