Més tele
I ja que parlem de tele i d’història, no em puc resistir a esmentar
el cas d’Eduard Rifà, pioner de la petita pantalla a Catalunya. Per
gentilesa dels seus néts Molàs-Rifà, aquesta setmana he rebut a casa un
exemplar dels seus articles aplegats el 1938 en una edició de bibliòfil
amb pròleg de Tomàs Roig i Llop, el pare de Montserrat Roig (per cert,
no us perdeu, al Brossa Espai Escènic, l’escenificació dels articles
que l’autora va publicar a l’AVUI). Tornem a Rifà, que segons Roig i
Llop era un “poeta de l’acció”, un d’aquells “éssers dinàmics, sencers,
cavallers de l’ideal sense quixotismes balders”. I quin era l’ideal?
Fer una televisió de Catalunya. Francesc Canosa ho narra amb empatia al
llibre República TV (Ed. Duxelm). I atenció, estem parlant dels
anys 30 del segle passat! Primer els recels del govern de Madrid i
després la guerra i el franquisme van frustrar l’empenta d’aquella
televisió naixent. L’èpica televisiva de Rifà va ser reemplaçada per
l’èpica militar de la División Azul. I així ens ha anat.
Ignasi Aragay
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!