Pau Alabajos
TEORIA DEL CAOS
Antoni Bruguera m’envia un correu
electrònic amb l’enllaç d’una notícia del diari francés Libération,
que parla sobre la polèmica suscitada per la possible construcció d’un santuari
a la memòria dels màrtirs franquistes en València. La Ciutat de les Arts i les
Ciències, la Copa
de l’Amèrica i, darrerament, el Circuit Urbà de Fórmula 1 ha
situat aquesta ciutat en
el punt de mira de l’opinió pública internacional. François Musseau,
que és el
nom del periodista encarrergat de redactar la notícia, es degué quedar
de pedra
en assabentar-se que el consistori de Rita Barberà pretenia ampliar el
Cementeri
Municipal, edificant sobre una enorme fossa comuna on jauen els
cadàvers de més
de 26.000 republicans afusellats pel règim franquista. No degué
quedar-se tampoc indeferent en comprovar que el mateix Ajuntament,
sense despentinar-se pràcticament, ha acordat cedir a l’Església els
terrenys necessaris per construir una basílica en homenatge als
capellans del bàndol nacional caiguts durant la Guerra Civil. Es tracta d’una
provocació amb totes les lletres: l’Arquebisbat de València, amb el vist-i-plau
de la
Conferència Episcopal Espanyola, fa una demostració de força
a pocs mesos de l’aprovació en el Congrés dels Diputats de la Llei de la Memòria Històrica.
Aquesta llei; que preveu
reparacions morals per a les víctimes del franquisme i llurs descendents,
l?eradicació dels símbols de l?antic règim (noms de carrers, estàtues…) i,
probablement, el canvi d?estatus del Valle de los Caídos; ha
desencadenat la ira de l’Església Catòlica que, juntament amb els nostàlgics de
la dictadura i els dirigents del Partit Popular, s’hi erigeixen com a ferms
opositors. De ben segur que el Fòrum de la Memòria del País Valencià,
que ha treballat de valent perquè el record dels republicans
assassinats per l’exèrcit franquista no fóra profanat per la voracitat
especulativa de l’Ajuntament de València, haurà rebut aquesta notícia
amb moltíssima indignació. Tot el meu suport i la meua solidaritat per
a una associació que lluita diàriament perquè un passat obscur i
dessolador ens mostre els camins democràtics del futur.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Fa una estona llegia la crònica d’un amic que està passant uns dies a Palestina… ara llegeixo el teu escrit i t’he de dir, que tot i viure al sud del principat, València ens queda molt lluny… esperem que cada vegada sieu més els que ens apropeu aquesta realitat i poguem donar-hi suport els que també estem en aquesta lluita, en un mateix país, només uns km més al nord….
…bé, doncs igualment tot el meu suport. Si la memòria és amb nosaltres, el combat serà més a prop de la victòria!!
Bones Pau!
Avui e descobert el teu bloc. M’agrada tindre una eina més per seguir la teva trajectòria! Veig que la conversa a Constantí ha donat fruits i t’has animat a llençar-te a la xarxa amb el bloc per dir-hi la teva.
Només felicitar-te de nou pel concert a Constantí, on ens vam conèixer ( jo era un dels de la golfa que vam montar-ho tot ) i animar-te a seguir endavant!
Salut!
Dani