Pau Alabajos

TEORIA DEL CAOS

15 d'abril de 2008
4 comentaris

Un nuc a l’estómac

Aquest matí ens han arribat les primeres caixes de CDs de Teoria del caos. Ha costat vora 6 ó 7 mesos de parir, però avui la satisfacció de poder tindre l’objecte entre les mans és immensa. Després d’algun que altre contratemps, per fi el nostre segon disc veu la llum, encetem una nova aventura. Ara arriba el moment de la veritat: els crítics més primfilats, sense cap mena de dubte, són els espectadors; i jutjaran el nou treball amb la virulència necessària, sense compassió ni mitges tintes. No puc negar que tinc un nuc en l’estómac: composes les cançons en la intimitat, les mostres als teus companys per començar a assajar-les, inevitablement passen per altres mans i oïdes quan arriben a l’estudi de gravació, però quan el disc està fabricat, quan ix de la impremta, és quan deixa de pertànyer-te definitivament. Ara és patrimoni del públic: nosaltres hem perdut tot el control. Per una banda estem tranquils perquè hem fet el disc que volíem fer, però, per altra, també estem a l’expectativa de la reacció dels primers oients. Els que sí que és cert és que la botiga on-line funciona a ple rendiment i que no han parat d’arribar comandes durant tot el cap de setmana! Senyores, senyors, el peix està venut…

  1. Per Cambrils ja el tenim encomanat, només falta que arribi!
    Quines ganes de sentir-lo, ja, que la de contra el ciment ja me la sé..hehehe.

    vinga doncs, felicitats, i ja parlarem sobre ell, de segur que bé!:)

    salut!

    ingrid

  2. l’altre dia arriba ma mare a casa i em diu donant-me un sobre: això es per tu!
    vaig examinar-ho…… el nou disc de pau!!!!!!!!!!!!! cheeeeeeeeeeee
    en serio, quina alegria. son eixos petits moments de felicitat. i ahi estava jo amb ma mare cantant les cançons. la del ciment ja la tenia fins memoritzada i les demés… son genials! ja vaig escoltar alguna al concert en el centre octubre de valència. la cançò que fas amb interpretació és genial, q força!! una amiga meua també es fan teua gràcies a la publicitat q t´he fet en el meu entorn jejeje no pare de asombrar-me pau, com un xic tan jove (ja sé que ni ha més gent) pot tindre eixa enorme conciencia social, sensibilitat, humiltat i don per a comunicar a traves de la musica. enhorabona! i la laura crea amb el violí un ambient tan màgic q es increible. enhorabona als dos!! i lo del nuc a l’estomag jo també el tindria, és normal, la emoció de com la gent o va a acollir. doncs, moltes felicitats per fer-me sentir feliç quan escolte el teu disc!!! una abraçada!!!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!