Pau Alabajos

Açò s’acaba. El CD que vàrem cremar ahir de vesprada és quasi perfecte, exceptuant alguns detallets del so, sense importància, que cal polir. Tot sona brillant, amb força, les melodies dels instruments s’entenen molt bé, la presència de la veu, el punx de la bateria, les textures de l’orquestra de cambra estan molt aconseguides. Els temes ja funcionen, tot i que encara queda pendent un últim procés, la masterització. Treballem durant tot el matí, fins que a l’hora de dinar arribem a la conclusió que la barreja ja està a punt. Hem acabat la nostra feina i ara li toca el torn al Juanjo. M’acomiade a corre-cuita del Nyanyo i de Toni, arreplegue la maleta i faig cap a l’estació de Manresa, a veure si em dóna temps a agafar l’últim euromed cap a València, que porte deu dies fora de casa i ja tinc moltes ganes de tornar. Arribe a Barcelona a una hora prudencial, passe per casa de Laia, que ja porta més avançat el disseny del digipack, que apunta bones maneres, segur que quedarà de categoria! Posem el CD amb la barreja final en el reproductor del seu ordinador i sona molt bé, tenia ganes de comprovar-ho perquè no és el mateix escoltar les cançons en els superaltaveus de l’estudi de gravació que en un reproductor estàndard que, al remat, és el que la gent utilitzarà per escoltar aquest disc. Prova superada! M’acomiade de Laia, li agraïsc tot el suport moral i logístic que m’ha prestat durant aquestos dies, la veritat és que m’ha ajudat moltíssim. Isc al carrer, em clave per la boca de metro d’Urgell i em dirigisc a l’estació de Sants. Compre un bitllet per al primer tren que vaja cap a València. Demà tenim concert en l’Octubre Centre de Cultura Contemporània i em vindrà bé dormir a casa aquesta nit i descansar.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!