Pau Alabajos

TEORIA DEL CAOS

27 de desembre de 2007
0 comentaris

Dia 13. Violí / Veu

Dijous, 20 de desembre de 2007.

Pugem a Manresa el dimecres per la nit, just a punt per a jugar el meu segon partit de futbol a Sant Fruitós del Bages. Laura ens acompanya al poliesportiu i poc li falta per a morir congelada a escassos metres de la línia de banda. Després de la merescuda dutxa, sopem en una bocateria de Manresa que es diu Globus. Es tracta d’un local molt ben ambientat amb un escenari situat al fons. Li preguntem a Xuclà si s’hi organitzen concerts amb freqüència i ens diu que ell va actuar fa molts anys, però que ara només s’utilitza per a fer directes en comptades ocasions, que no té una programació estable. Al dia següent, després de desdejunar, ens dirigim als estudis Kay. Volem enregistrar novament alguns dels violins que gravàrem a València: no perquè sonen malament, sinó perquè estem buscant un so més càlid per a un dels instruments bàsics de les nostres cançons, un pilar indiscutible de la Teoria del caos. Comencem amb Síl·labes de vidre, on s’estableix un joc molt especial amb el violoncello i el piano. Continuem amb Sense equipatge i Línia 1. Es fa l’hora de dinar. Com que estem treballant contrarrellotge (a les sis, com a molt tard, hem d’acabar), decidim menjar en la cantina de la benzinera de Salelles. Acabem en quatre mossos i una altra vegada al tall. Reprenem la gravació del violí amb Contra el ciment i Tinc una mania inconfessable, que són els dos temes on aquest instrument té una rellevància més preponderant. Al voltant de les cinc Laura ja ha acabat tota la seua feina. Em queda una hora, si fa no fa, per enregistrar unes quantes preses de veu de Tinc una mania inconfessable, mirant d’aportar-hi una miqueta més d’energia. En el moment de gravar-la portava tal cansament acumulat, que es nota en la pesantor de la veu. A les sis i deu acabem. Ens acomiadem de Marc i de Xuclà i agafem l’autovia cap a Barcelona perquè Laura ha de prendre l’euromed de les vuit i mitja a l’estació de Sants. Jo em quedaré a la ciutat tot el cap de setmana, ja que vénen mons pares de viatge. Reprendrem la gravació després de nadal, els dies 7, 8 i 9 de gener. Fins llavors, ens menjarem les ungles de la impaciència, com diu Alfred en un comentari anterior.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!