Pau Alabajos

TEORIA DEL CAOS

29 de juliol de 2008
3 comentaris

27/07/08 Capellades (l’Anoia)


diumenge, 27 de juliol de 2008 – Jaç Roig

Diumenge de carretera: de bon matí prenem l’autopista de la Mediterrània en direcció a Capellades. Amb el títol genèric Cants per recordar, el restaurant Jaç Roig ha organitzat un cicle de cançó d’autor durant aquest mes de juliol en el qual han participat Josep Romeu, Meritxell Gené i Cesk Freixas. Cada diumenge, al voltant de les set de la vesprada, quan la calor ja no és tan insuportable, en el jardí del restaurant es monta un set acústic perquè els cantautors adés esmentats hi diguen la seua. Es tracta d’un ambient molt propici per a aquesta mena d’espectacle, on la proximitat dels espectadors juga un paper importantíssim. Dine amb Laia, Gerard i Roger i seiem en una terrassa pròxima a la bassa per fer temps: a les set tenim les proves de so, que seran molt senzilletes. Laura no ha pogut acompanyar-nos perquè estava inscrita a un curset internacional de perfeccionament del violí, de manera que estic jo només, sol davant el perill. El concert comença a quarts de nou. Ha acudit molt de públic, supose que després de tres diumenges de cicle, la cita ja s’ha consolidat. Aleix diu unes paraules en representació del Jaç Roig abans de començar el concert i em dóna pas. Sempre que faig un concert sense Laura em sent com si tinguera una extremitat amputada, em fa l’efecte que em deixe portar per la cadència del violí i si no està, em sent estrany. Tot i això, l’atenció dels espectadors denota que les cançons arriben i n’hi ha una bona connexió. No debades, després de tres bisos, encara demanen més. Després del concert, xarrem amb Aleix sobre el que costa que una iniciativa d’aquestes característiques arrele. Sopem unes torrades amb escalivada i embotit. Si alguna vegada esteu per la zona i us abelleix fer un mosset, al Jaç Roig us tractaran de categoria. Abans d’anar-nos-en, fem una última ullada a un mural que n’hi ha situat en la redona d’entrada del poble, al costat de l’estació de ferrocarril, que convida a la germanor: “el valencià, el català de tots”.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!