Pau Alabajos

dissabte, 18 d’octubre de 2008 – Tarambana

A les tres de la vesprada Laura passa per ma casa. Eixim prompte cap a Cardedeu perquè hem de passar pel centre de Barcelona a arreplegar a Laia i a Gerard i volem arribar amb una miqueta de temps per a les proves de so. Ma mare em telefona a l’hora i mitja hora d’haver eixit: es veu que a València està plovent amb violència, però nosaltres no ens hem entropessat amb el temporal. Quatre gotes, poca cosa. Finalment, arribem a Cardedeu a això de les vuit. És la segona vegada que actuem en aquesta ciutat del Vallès i convidats per la mateixa gent. L’Esquellot és una associació cultural que, entre altres coses, organitza cada any un cicle de cançó d’autor anomenat Tastautors. L’any 2005, només traure al carrer el nostre primer disc Futur en venda, vam tindre l’oportunitat de presentar-lo en directe en companyia del nostre amic Sergi Contrí. Ha plogut molt des de llavors i el festival ha anat fent-se gran. El Tastautors sol tindre lloc el mes de gener, però aprofitant que hi havia una fira d’entitats a la ciutat, han decidit fer un preàmbul del que serà l’edició de 2009. Arribem al Tarambana, que és la cantina del teatre municipal on també es programen concerts i monòlegs. Els equipaments culturals de Cardedeu són espectaculars: a banda d’aquest local, també n’hi ha un teatre, amb més capacitat i millor acondicionat, i la sala Sarau, on tenen lloc els concerts del Tastautors. Sopem amb Eva i Oriol, uns amics de Laia i Gerard que no viuen massa lluny i han vingut a veure que es coïa. A poc a poc, la gent va omplint el Tarambana. Pugem a l’escenari una miqueta cohibits. Supose que ens hem acostumat als teatres i les cases de cultura, on la gent seu a les butaques i no ens distrauen els murmuris de la gent comentat o el xoc dels vidres a la barra. Així i tot, el públic es mostra molt atent i respectuós i ens ofereix la seua escalfor durant tota la nit, de tal manera que ens creixem ràpidament: fins i tot, quan alguns espectadors es posen a xarrar en un volum excessiu, s’escolten xiulets de desaprovació, com si fóra el cinema! Presentem avui el nostre segon llarga durada, Teoria del caos, i sembla que les cançons noves agraden. Ens sorprén sobretot l’espectació que alcen els primers acords de  Tinc una mania inconfessable. Supose que el fet d’haver-la incorporat als recopilatoris de La Gira 2008 i Venim del nord, venim del sud, encartats tots dos amb la revista Enderrock, hi té alguna cosa a veure. La veritat és que estem impressionats, la gent ens està espentant moltíssim: quan Laura toca La Muixeranga la gent aplaudeix durant molt de temps, i no ho dic perquè no s’ho meresca, al contrari, sinó perquè arriba un moment que ja no saps que fer mentre t’ovacionen, només pots tractar de fingir que no t’estàs posant roig com una tomata! Després d’acomiadar-nos, encara fem Sense equipatge i Cançó explícita i, després d’un altre torn d’aplaudiments, tanquem la nit amb la segona versió d’Al Vent, perquè acabar amb un crit d’esperança i llibertat em sembla una bona cloenda, no? Parlem una miqueta amb alguns espectadors que s’han arrimat fins a Cardedeu per veure’ns en directe. Xarrem amb el Víctor Blanca, un cantautor que està a punt de traure el seu primer disc. Xarrem amb l’Elisenda Soriguera, que segons em conta s’ha autoproclamat filla adotiva de Cardedeu per la quantitat de concertets i saraus que monten. Xarrem amb l’Helena de Palautordera, que ens confirma que prompte els farem una visita amb un projecte que Cesk Freixas i jo portem entre mans (ja us anirem contant!). Xarrem amb la Gemma i el Xavi, que han vingut des d’Olesa de Montserrat per a veure’ns i “immortalitzar-nos” (a propòsit, la foto que il·lustra aquesta crònica és cortesia de Gemma Boada). Després d’arreplegar els instruments i acomiadar-nos de la gent de l’Esquellot, tornem a la carretera: aquesta nit dormim al Garraf, que demà tenim un concert matinal a Sant Pere de Ribes, amb motiu del Correllengua i volem descansar una miqueta. Durant el viatge, no creuem quasi ni mitja paraula. Jo encara estic tocat de la veu i he de reservar-me per a diumenge, però una sensació de gratitud ens envaeix: hem estat a plaer, la gent ens ha tractat de categoria i hem assaborit cada minut i cada segon del concert d’avui. Només em ve una paraula al cap: gràcies.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!