Pau Alabajos

dissabte, 12 de juliol de 2008 – Auditori de Bell-lloc

Hem quedat a les quatre amb la gent del quartet de corda per emprendre el viatge cap a Bell-lloc. N’hi ha al voltant de 100 quilòmetres fins a aquesta localitat de la comarca de La Plana. Els companys de l’Avanç i d’Escola Valenciana, amb la col·laboració de de l’Ajuntament i el Club de Futbol de Bell-lloc, han organitzat un festival de dos dies de durada amb bona cosa de música i d’activitats culturals i d’oci. Aquest festival servirà com a cloenda per a la Gira 2008, un circuit de concerts de rock que se celebren al llarg i ample del País Valencià, en el marc de les Trobades d’Escoles en Valencià i que han aconseguit reunir moltíssims espectadors de totes les edats i procedències. No debades, podem dir que aquesta iniciativa s’ha consolidat en molt poc de temps gràcies al públic que ha respost a bastament a les expectatives, als grups i solistes participants que ho han donat tot i, per descomptat, a la Federació d’Escoles en Valencià, que dia rere dia treballa per la normalització efectiva de la nostra llengua i la nostra cultura en l’àmbit educatiu i en altres camps de la vida quotidiana. En arribar a l’Auditori, ens trobem un espai escènic molt ben acondicionat, amb tan bona acústica que no cal ni sonoritzar els instruments de corda. Només amb un puntet per a la veu i per a la guitarra n’hi ha suficient. Fa una miqueta de calor, sobretot perquè anem vestits amb mànega llarga i de negre per a l’ocasió. Fora plou amb violència, el que contrasta radicalment amb la temperatura del teatre: una inoportuna tempesta d’estiu està posant en perill el concert de la nit, que es fa a l’aire lliure. Mentre toquem s’escolta com l’aigua colpeja contra el sostre de l’auditori. Tenim poques oportunitats de presentar en directe aquest espectacle, amb els arranjaments de corda que Laura s’ha treballat i que queden tan lluïts. Estan quasi totes les butaques ocupades, i n’hi ha gent asseguda a les escales fins i tot. Supose que la pluja ha fet que les activitats a cobert tinguen un atractiu afegit: poc abans de la nostra actuació, els autors de Del Sud, Antoni Rubio i Hèctor Sanjuan, presentaven el llibre en companyia dels seus protagonistes, els Obrint Pas. L’ambient és immillorable per a un concert de cançó d’autor. Molta proximitat amb el públic i una bona acústica, la qual cosa garanteix una comunicació directa. Gaudim molt, ens ho estem passant molt bé i això es nota. Ens oblidem de les notes i dels acords i ens deixem portar per la música que ix dels nostres dits. En acabant, xarrem amb alguns amics que s’han acostat fins a Bell-lloc i signem alguns exemplars de Teoria del caos. Finalment, no podem quedar-nos a l’actuació de la nit perquè alguns dels membres del quartet tenen compromisos a València i encara tenim una horeta de viatge per davant. Ens n’anem a casa, eufòrics, amb l’adrenalina regolfant!

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!