Països Occitans

El català i l’occità són llengües molt properes, bessones podríem dir (com el danès, el noruec i el suec). Però pràcticament tots els romanistes estan d’acord a afirmar que són dues llengües diferents. El que passa és que a la primera època els poetes catalans escrivien en occità, i fins i tot un – Ramon Vidal de Besalú – va escrure les ‘Razós de trobar’, un tractat poèticolingüístic. L’occità dels trobadors era una llengua artificiosa, massa uniforme arreu del territori com per correspondre a una situació real. Donades les diferències dialectals, l’equívoc d’icloure’hi el català s’ha mantingut sempre, i es troba a l’arrel del famós vers de Bonaventura Carles Aribau: ‘En llemosí sonà lo meu primer vagit’

Pel que fa a l’ortografia, hi ha força més coses a notar que les grafies ‘nh’ i ‘lh’:

• Que les ‘a’ i les ‘e’ no es pronuncien mai amb so neutre, a diferència del català oriental.
• Que les ‘o’ no accentuades es pronuncien ‘u’.
• Que en alguns dialectes la ‘a’ àtona final es pronuncia ‘o’ (Mireia).
• Que en alguns dialectes la ‘u’ es pronuncia com en francès.
• Que l’H aspirada és més aviat residual; a bona part del territori ha esdevingut muda o s’ha mantigut com ‘f’, però en gascó es manté per raons etimològiques (hònt, horn, hilh). Les ‘h’ procedents del llatí s’han suprimit arreu (òme).

A l’ortografia estàndard actual se sobreposa l’ortografia del Felibritge i de Frederic Mistral (que escriu ‘Mireio’ en comptes de ‘Mireia’). És l’ortografia que trobem a Lorda: ‘Que soy era Immaculada Councepciou’. I a aquestes se sobreposa, encara, l’ortografia arbitrària oficial dels topònims occitans, en què el sistema és que no hi hagi sistema (com a la Catalunya oficialesca abans de 1980).

D’altra banda, no estic gens d’acord amb els comentaris sobre la fonètica del català. La pronuciació genuïna a bona part del territori consisteix a geminar la consonant davant ‘l’: ‘pobble’, icclèsia’, ‘arregglar’ (no ‘pople’, ni ‘iclèsia’ ni ‘arreclar’). Cal repassar què en deia Pompeu Fabra, que el fenomen ve de lluny, no de TV3! Però això no s’ha fet mai ni en lleidatà ni en valencià (escolteu Raimon pronunciant ‘ens manitindrem fidels per sempre més al servei d’aquest poble’).