fera ferotge

ÒSCAR GUÀRDIA

27 de setembre de 2011
0 comentaris

Totalment en contra del burca, però…

…però totalment en contra de que es prohibeixi.

La setmana passada el govern de CiU va deixar anar sobre la taula, com qui no vol la cosa, que està treballant en preparar una llei que prohibeixi l’ús del burca1 arreu, inclús al carrer, per seguretat, sempre per seguretat.

Ningú nega que dur burca és atemptar contra la llibertat de les dones d’una forma salvatge, cruel, inhumana. No penso defensar l’ús del burca en cap moment, si pogués els eliminaria per art de màgia ara mateix. Però com fer-ho, legislant o dialogant? [n’hi ha més]

Això és una cortina de fum o una
estratègia electoral, o totes dues coses.
Com diria el ZP de Polònia, el
millor remei contra la crisi són els casaments homosexuals. Cortines de
fum. O és endurir el discurs conservador, catòlic i racista per no
perdre terreny en front dels populismes tant del PP com de PxC.

Seguretat.
Excusar-se amb el tema de la
seguretat és d’un cinisme execrable. Com si ens volguessin fer creure
que si portes un burca és per amagar un cinturó d’explosius a sota. O
com si no sabéssim que ja hi ha lleis que no permeten entrar a llocs
públics sense poder ser identificat. Entreu amb casc a un banc, a veure
què us passa.
Vincular islam amb (in)seguretat és molt
perillós i per desgràcia massa freqüent. Si molta gent té por -per
ignorància- al desconegut, més en tindrà si cada cop que parlem de
l’islam ho fem abans o després de parlar de seguretat, terrorisme,
fanatismes, guerres santes. Perillós, molt perillós en aquests
temps que corren.

Si un problema no existeix, creem-lo.

Potser els que viviu a Barcelona, amb sort, heu vist algun burca en les
darreres setmanes, mesos o anys. Perquè, doncs, regular un problema que
(pràcticament) no existeix?
No dic que no n’hi hagin, però segur que
a Catalunya aquests casos són una minoria molt minoria, que cal també
protegir i legislar, esclar, però el que cal fer és solucionar el
problema, no crear-lo.
Si una dona que porta burca se li
prohibeix dur-ne al carrer, se’l traurà o no sortirà al carrer? Aquests
casos han de ser detectats pels serveis socials i gestionar-los, com
ningú sabrà fer-ho millor que ells, per intentar convèncer a ella, i
sobretot, al seu entorn, que no dur burca no va en detriment de la seva religió, i que les dones han de tenir els mateixos drets que la resta
del nucli familiar.

De moment, el que proposa el Govern és
solucionar el problema amagant el cap sota l’ala. Si veure dones amb burca pel
carrer ens fa mal a la vista, doncs prohibim que vagin pel carrer. El
que facin o pensin aquestes dones ens és igual.

 

Foto: Extreta de La Punxa d’en Jap del
diari El Punt. Autor: Joan Antoni Poch.

(1) Nota de l’autor: M’he decantat per
escriure burca en masculí enlloc de fer-ho en femení, com ho fa Vilaweb i
tants d’altres mitjans. La forma més utilitzada que he trobat és la
masculina, talment com diu el Gran Diccionari de la Llengua Catalana i
el llibre d’estil de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!