fera ferotge
ÒSCAR GUÀRDIA
1. El que rebem no té res a veure amb la realitat. Ara tampoc descobrirem
la sopa d’all, ja ho sabíem i ja ens ho esperàvem. Precisament, un dels
motius principals d’aquest viatge era aquest, conèixer de primera mà,
sense intermediaris, la realitat del país.
Seria molt pretensiós pensar que amb només 15 dies algú es pot fer a la
idea de la realitat d’un país, entendre un conflicte secular,
submergir-se en la societat, interactuar amb tots els actors, analitzar
tots els fets, llegir tota la història i extreure conclusions objectives
i imparcials. Impossible.
El que sí és possible és tornar a casa amb una visió del país ben
diferent. Un país que fins ara només en sentíem a parlar pejorativament: un país pres per un conflicte endèmic, armat, fanàtic i radical, on
només els extrems hi tenen cabuda, on no hi ha lloc pels grisos.
I el que també és possible és tornar a casa havent parlat amb àrabs,
cristians i jueus. Parlar amb gent que des del primer dia ens van
trencar els esquemes, fent-nos veure en clau interna una visió ben
diferent que fins ara no havíem pogut tenir l’oportunitat de veure.
Banderes palestines davant del sepulcre –provisional– de Yasser Arafat, a Ramala.
2. El problema no és religiós, sinó de sionisme. Palestina és des de fa milers d’anys considerada Terra Santa per 3 de les religions més importants d’aquest planeta, el cristianisme, el judaisme i el islam, les 3, a més, amb les mateixes arrels. Sembla ser que per aquesta raó haguem d’acatar que el conflicte, com que sempre hi ha set, sempre hi serà. Un mal major inherent als fanatismes religiosos que comporta aquests “conflictes” endèmics pels segles dels segles. Mentida!
El problema de Palestina se’n diu feixisme. El feixisme d’uns pocs amb el suport de molts. Uns pocs, els jueus, que òbviament tenen el dret de viure allà on més els hi plagui, esclar, però que s’han cregut amb el dret de construir-se un país a mida allà on cregueren, practicant sistemàticament la neteja ètnica de tots aquells autòctons “diferents” a ells.
A tots els països del món hi té dret a viure tothom, però qui vulgui crear un país només per una sola religió, raça, ètnia, ideologia, llengua, etc. està creant automàticament un país feixista, talment com féu Hitler a l’Alemanya nazi, i que, paradoxes de la vida, ara els jueus copien.
Sense càmeres de gas però engabiats, els palestins de Cisjordània i Gaza s’han convertit en habitants d’un camp de concentració amb murs infranquejables i reixes electrificades.
El problema és un i només un, i se’n diu feixisme.
Bandera no oficial d’Israel.
3. No confondre sionisme amb semitisme. Malgrat veure en primera persona com l’estat jueu feixista d’Israel comet impunement dia rere dia les atrocitats més salvatges contra el poble palestí, saltant-se dia sí dia també els Drets Humans, els Acords de Pau i les Resolucions de l’ONU, no hem de caure en l’antisemitisme (Animadversió envers els jueus com a grup ètnic) en cara que de vegades costi, i sí atacar i combatre el problema de soca-rel, el sionisme (Moviment creat a la segona meitat del s. XIX per rabins i pensadors jueus de l’Europa oriental, encaminat a reconstruir a Palestina una pàtria jueva que acollís els jueus de tot el món que ho volguessin).
En verd Palestina, en blanc Israel.
4. Els Israelians també estan indignats. La revolta del món àrab iniciada a la riba sud del Mediterrani que va creuar l’Estret fins arribar a casa nostra, també ha arribat a Israel. Varem poder comprovar com a moltes ciutats d’arreu del país les places estan ocupades per tendes, on persones i pancartes reclamen un model de societat més just.
Israel és un país on el neoliberalisme dels últims anys ha fet molt de mal. Han passat d’un acceptable estat del benestar a una societat molt desigual. La classe mitja jueva ha vist defenestrar davant seu els seus drets i ara, adquirir un habitatge o cobrar un sou digne és una utopia. Els Israelians surten al carrer per lluitar contra la injusta negació del dret a l’habitatge digne, però sense voler combatre (o fent-ho insípidament) la més cruel de les injustícies d’Israel: l’ocupació.
Moltes veus acampades es qüestionen com el seu Estat facilita l’habitatge a milers de colons jueus als assentaments construïts, en construcció i previstos de construir, mentre a les ciutats l’accés a un habitatge és prohibitiu. Molts ciutadans es qüestionen aquestes contradiccions sense voler qüestionar-se -com deia- el principal problema, el de l’ocupació. Doble contradicció!
Campament d’indignats a Tel-Aviv.
5. Boicot, Desinversions i Sancions. Fa anys es va iniciar un moviment anomenat BDS que pretén seguir els passos del boicot que va fer caure el règim de l’apartheid sud-africà. Aquest moviment promou el boicot en tots els fronts (econòmic, cultural, esportiu, etc…) a tot aquell que tregui benefici de l’ocupació Israeliana.
El boicot comença a tenir els seus efectes, moltes empreses importants estant desinvertint a la zona i moltes d’estrangeres estant trencant relacions amb empreses israelianes, fins al punt que l’estat d’Israel ha elaborat una llei que preveu sancions a qui promogui el boicot. Símptoma clar que el boicot està quallant.
Quedi clar que el boicot intenta combatre a tots aquells que intenten treure rèdit de l’ocupació d’Israel, i no, com s’ha dit, atacar la població innocent d’Israel que no té cap culpa de les accions que perpetra el seu govern.
El boicot neix des de la base, on els ciutadans dels dos costats del conflicte, com de l’altra punta del món, poden i podem pressionar amb les nostres humils armes a un estat facinerós que porta 60 anys actuant de forma infame.
Aquesta és una arma pacífica de pressió popular que el que pretén és aïllar Israel per fer-lo recapitular en les seves accions i actuant respectant els Drets Humans i els Tractats Internacional.
Cartell de BDS.
6. Israel ocupa, també, Síria i Líban. Vam tenir l’oportunitat de viatjar al nord d’Israel, als alts del Golan, territori que Israel ocupa militarment a Síria des de 1967 arran de la Guerra dels Sis Dies, i que al mateix temps, la zona de les granges de Sheba és reclamada pel Líban.
La guerra amb Síria no ha acabat, fa anys que hi ha una treva, però la pau no s’ha signat. Entre les dues fronteres hi ha una zona desmilitaritzada on l’ONU controla aquests armistici tàcit. A banda i banda hi ha els tancs israelians i siris apuntant-se mútuament, i al mig, convivint al marge dels camps minats, torres de control i bases militars, hi viu la població dels alts del Golan. Una població Síria doblement castigada que viu enmig d’una calma tensa. Una població dividida en dos estats, on molta gent té una part de la família a l’altra banda de la tanca i que no veu des de fa dècades. Una treva molt tensa com vam poder comprovar, on, la solució d’Israel per “motius de seguretat” és construir un mur com el de Cisjordània. Una altra realitat ben crua que desconeixíem.
Zona desmilitaritzada controlada per l’ONU. Foto realitzada des d’Israel, base de l’ONU al mig i Síria al fons.
7. Israel té una pista d’esquí. És sorprenent com després de viatjar per tot Palestina sota un sol de justícia, acostar-se als alts del Golan (territori siri ocupat militarment per Israel) i comprovar com hi ha una pista d’esquí. Sorprèn!
Als alts del Golan hi ha una pista d’esquí a la muntanya d’Hermon que rep el mateix nom. La temporada d’esquí d’aquesta pista és força curta, però es veu que hi ha zones on hi ha neu tot l’any. A Jerusalem, fins i tot, hi neva de mitjana una vegada l’any. Per això no és d’estranyar que al nostre pessebre també hi nevi!
Frontera d’Israel amb Síria, al poble Majdal al-Shams dels alts del Golan, al mig, la doble tanca.
8. Al mar Mort flotes molt. Tota una experiència! S’hi flota molt, moltíssim. Fins al punt que és impossible d’enfonsar-se. Sense exagerar.
Després del bany una sessió de tractament de la pell amb fang del mar Mort també és molt recomanable.
Tractament amb fang del mar Mort.
9. Sodepau. Un plaer tornar a comprovar com hi ha una altra manera de fer turisme amb Sodepau. No hem deixat de fer el turista, amb la càmera al coll i comprant souvenirs, però també hem pogut conèixer gent interessant, implicada i que treballa per canviar la realitat, persones que ens ho han fet veure tot d’una altra manera, donant-li la volta i qüestionant-ho tot, fent-nos despendre de la visió preconcebuda amb la qual vam aterrar a Palestina. Hem pogut visitar associacions que lluiten dia a dia per canviar la realitat del seu entorn i escoltar històries colpidores de gent que se li omplien els ulls de llàgrimes al parlar. Hem pogut dormir amb famílies i escoltar les queixes de la gent del carrer i les batalletes dels més grans. També em pogut compartir el viatge amb gent diferent però amb inquietuds semblants, desconeguts al inici i amics de tota la vida al final, i amb un guia català de cap i palestí de cor. Gràcies!
Blanca i Aritz de Sodepau, a Jerusalem.
10 Roda el món i torna al born. Com a casa no s’està enlloc. Viatjar també serveix per valorar casa nostra, com som i què tenim, i comprovar com al cap d’uns dies d’allunyar-te’n ja trobes a faltar el país, la gent, el menjar, el clima, les festes populars…
Ara toca assimilar les experiències, digerir-les no serà fàcil, però aquestes vivències viscudes ens omplirà encara més el sarró del coneixement.
Tornem a casa colpits per la crueltat d’una realitat que ens sobrepassa, però tornem, convençuts, que aquesta realitat, tard o d’hora serà justa.
Foto de grup, a Betlem.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Desprès de la seva disertació (de la qual estic en alguns aspectes d’acord), penso que no durien posar cap espelma a la tomba del “rais” Arafat (més que res, perquè s’ha comprovat que no era “incorrupte”).
El punt 2 està mal tocat. Sionisme NO és igual que feixisme. D’acord que poden haver sionistes feixistes, però cal recordar que els primers sionistes que van anar a Palestina eren socialistes, i alguns d’ells també eren religiosos jueus. Una petjada d’aquest fet són els kibbutz. Sobre la creació de l’Estat d’Israel, estudiï una mica d’història (no fa mal). El disseny “no oficial” de la bandera d’Israel deu ser una còpia dolenta feta pel gran mufti de Jerusalem (li traieix el subconscient, de ben segur).
Encara que de vegades costi, no estaria de més aclarir conceptes. “Semita” NO és idèntic a “JUEU”. El poble jueu és semita, però no tots els semites són jueus: http://ca.wikipedia.org/wiki/Semites. Vostè ha caigut en el parany antijueu (ja veu que és molt fàcil de caure-hi…), i amb això dóna la mà a tots a qui agradaria veure els jueus/israelians a l’infern de sofre o al mar…
Potser això de “l’arma pacífica”, les “húmils armes”, etc., no té res a veure amb les explosions a autocars escolars o centres turístics israelians (també qui no són de Sodepau ténen dret a fer turisme, o no?). El cartell el déu haver dissenyat el mateix de la bandera.
Estaria molt bé, des del meu punt de vista, el seu escrit si també haguès fet una mica de crítica al “bandòl palestí”, encara que no haguès de tergiversar tant la història i les paraules com ha fet. Per desgràcia, aquest conflicte té més de 4.000 anys de durada, i no sé com es pot acabar… (Les “solucions” que han volgut dónar uns i altres, no han servit per res. I crear més odí i dolor, és embolicar encara més l’assumpte).
Prego disculpes si s’ha sentit atacat o ofès personalment en aquest comentari: No ha estat aquesta la meva intenció.
Atentament
Estic d’acord amb molts dels
punts que comentes, però no amb tots, crec que has utilitzat la demagògia
utilitzant la “bandera no oficial d’Israel) no es pot oblidar que els jueus han
estat un poble molt castigat durant l’Holocaust, i no tots els jueus saben que
formen part d’una colonialització. No
tots els jueus són extremistes, ortodoxos, creients… de la mateixa manera
passa amb els àrabs, que no tenen perquè ser islamistes, extremistes, musulmans,
no creients … ni els cristians tenen que ser per força ortodoxes, catòlics,
opusians, creients…
Tothom té unes arrels però
no per aquest motiu vol dir que el seu destí o futur estigui escrit.
Estic d’acord amb que a Palestina
s’està fent un Apartheid, el poble palestí està patint constantment i tenen
molts menys drets que un turisme qualsevol al seu país.
El problema no és que no sigui
religiós ni tampoc crec que sigui únicament sionisme. Tal com ho tinc entès el problema és molt més
complex que aquest, per una banda hi ha la religió,
i no és que la religió sigui dolenta en sí, el problema arriba quan amb la
excusa de la religió en l’estat més extremista es fan atrocitats que atempten
als drets humans, les llibertats bàsiques d’homes , de dones i nens. D’una altra
banda tenim un problema demogràfic, és a dir que l’Estat israelià procura augmentar el
seu cens per contrarestar el cens de
palestins amb tècniques il·legals. El problema també és geogràfic i polític, una lluita constant de l’estat israelià creant
colònies tipus “marina d’or” artificials per jueus nouvinguts que sense
saber-ho en moltes ocasions tenen la seva segona vivenda a l’estat d’Israel
però queden censats allà de manera que fan augmentar la població israeliana, i
col·laboren amb el problema demogràfic. El problema també és ideològic i educatiu
(sionisme) i atempta contra els drets dels
infants, ja que els infants palestins són educats amb història jueva, el Talmud,
hebreu , però no s’explica res de les entifades, … contra els drets del poble
palestí que sembla ser que han de pagar més impostos i reben molts menys drets
, no són considerats ciutadans, I també
és un problema ètnic, així com econòmic
(segurament em deixo altres problemàtiques,….)
L’odi engendra odi, i la
violència engendra violència.
Realment
existeix un problema , però resumir-ho
tan fàcilment amb sionisme… ho veig agosarat.
Amb
la resta de punts no tinc queixa, es nota que estant allà has pogut entendre
una mica millor la societat palestina.