oriol fuster i cabrera

tranquil·litat i bons aliments

14 de novembre de 2011
Músiques
0 comentaris

Purkinje: canya des de les Terres de l’Ebre

Durant esta etapa de forja de la pròpia manera de ser i pensar que és l’adolescència un dels elements que més ens influïx és la música. No descobrim cap secret, dient això: qui més qui menys hem entrat al món del heavy, el hip-hop, el rock, l’ska o el punk —i l’estètica i rituals que comporten— com una manera de mostrar rebel·lia i criticar allò que no ens agrada de la societat.

Per quina d’estes “tribus” tira cadascú depèn de molts factors, però un dels més importants és l’entorn social. Que el jovent “alternatiu” d’un poble o d’una zona tendisque a identificar-se amb un moviment musical o un altre sovint depèn de què ha “mamat” a casa, però sobretot a l’institut o al bar. És per això que de vegades fins i tot es pot traçar una certa relació entre la geografia i les opcions musicals “alternatives”. Al nostre país, per exemple, podríem establir dos grans tendències: com l’anomenat “rock català” va marcar l’adolescència de molts jóvens dels 80 i els 90, i com també ho va fer l’ska, el rock dur i el punk de marc estatal.

Així, per poc que agrade als més puristes avui dia és innegable que bona part del jovent crític del país —des del l’ecologista o independentista a l’anticapitalista o feminista— no tenen (no tenim) Sopa de Cabra o Sau com a referència musical, sinó La Polla Records, Kortatu o —més recentment— La Gossa Sorda. Exemples ben clars d’això els trobem a bona part de les Terres de l’Ebre i el País Valencià, on cada vegada es consoliden més grups a partir d’este adob musical. Un adob que fa germinar fruits com Purkinje, que just ara presenten el primer disc: Bukkake Social.

[continua]

Un títol gràfic i provocador que anticipa perfectament què trobarem al disc: tralla, humor i mala llet. Purkinje no fan res especialment nou ni original: toquen hardcore i punk —influenciats igual per Extremoduro, Skalariak o Berri Txarrak que per Blink 182, The Toy Dolls o Bad Religion— i parlen sobre la hipocresia i les injustícies de la societat ebrenca i catalana. Al disc trobarem passatges amb més canya i d’altres més relaxats, trobarem pinzellades d’ska i fins i tot de pop; lletres iròniques, algunes costumistes i d’altres directament nihilistes. Res especialment innovador, a priori. Però sí que cal destacar-ne dos coses. Una és la qualitat de la proposta: no fan res de nou, però ho fan molt bé. L’altra és una sensació que fàcilment ens acompanyarà durant l’escolta de tot l’àlbum, i és l’autenticitat i honestedat que desprèn. L’enregistrament —que es pot descarregar gratuïtament des del seu MySpace i Facebook— i el grup en si.

Una honestedat, d’altra banda, que ja s’endevina en el propi nom del grup: tal com les neurones de Purkinje aporten coordinació al cos humà, la música aportaria una eina per desfogar-se al grup ampostí. Així, la primera proposta dels antics Lark About —rebatejats després de sis anys picant pedra en escenaris d’arreu dels Països Catalans— és un treball que arriba sense ukeleles ni portades a TV3, però amb moltes ganes. Esperem que per molts anys.

[article publicat a la secció Expressions del núm. 250 del Setmanari Directa]

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!