Miranda

El passat dissabte 21 de maig es va
presentar al Saló de Plens del Consell de Formentera el llibre
Els diaris de guerra de Vicent Serra Castelló (1937-1939),
publicat per l’Obra Cultural Balear en la seva col·lecció
“Llibres de l’Obra”. L’acte va ser força emotiu, com a mínim.
A tots ens va sorprende que a la sala s’hi arribassin a ajuntar
seixanta persones o més. Potser el fet que el llibre
presentàs una visió força aprofundida d’un
personatge molt conegut de moltes famílies formentereres va
animar la concurrència. Val a dir, també, que el fet
que en Vicent Serra Ferrer, fill de Vicent Serra Castelló,
participàs en el parlament i la presentació, va afegir
un plus d’excepcionalitat que no va passar per a la gent que sol
interessar-se per aquesta mena d’actes.

Vicent Serra, fill, ha estat
un dels activistes culturals més importants de Formentera i un
dels professors de secundària més admirats, alhora que
va ser dels impulsors de l’Obra Cultural Balear de Formentera, l’any
1977 i president del primer Patronat Municipal de Cultura de
Formentera.

Les explicacions que feia sobre la seva
família varen mantenir intacta la concentració del
públic durant la quasi hora i mitja que va durar l’acte, en el
qual també parlaren Antoni Tur Ferrer (Toni Xica) i Artur
Parrón Guasch. I tot això, malgrat els problemes de so,
d’espai a la sala i de temperatura, quan l’estiu formenterer ja
comença a deixar-se afinar.

No volem fer cap acta de tot el que va
dir Vicent Serra en els seus 35 minuts llargs de parlament. Sols una
cosa: La reivindicació dels oficis mariners en la configuració
de la idiosincràcia formenterera. Contra la visió
segons la qual Formentera és una illa eminentment pagesa,
Vicent Serra convidà els assistents a considerar la
marineria i la navegació com a oficis capdavanters en el
procés de consolidació poblacional, econòmica,
cultural i social de Formentera. La navegació, activitat
iniciada en el mateix segle XVIII (de fet, Marc Ferrer ja era un
patró eivissenc), ha permès als formenterers obrir-se
al món i empaltar la nostra illa de les innovacions que anaven
trobant arreu dels cinc continents.

Els autors del llibre també
varen fer una crida als formenterers a rescatar i donar a conèixer
les petites grans joies documentals que es guarden a les “caixes”
i calaixos de moltes cases. “Objectes de memòria”,
com els anomenava Artur Parrón, que inclouen cartes, diaris,
plaguetes, retalls de premsa, etc. Sobretot el que s’ha anomenat
“Literatura personal”, aquella manifestació de
l’escriptura que, a petita escala, serveix per evocar tot un panorama
envolvent a la persona que l’escrivia.

Per acabar aquesta ressenya, us incloem
el text de la contracoberta del llibre, que ja es troba a les
llibreries de Formentera.

Durant la guerra civil espanyola, Vicent Serra Castelló (1917-1971) va ser cridat a files pels dos bàndols i va estar present ens alguns dels escenaris més decisius de la contesa bèl·lica: les batalles de Brunete i Terol i la campanya de Catalunya. Fou un parèntesi convuls en una vida dedicada a la navegació per la Mediterrània i entre les illes Pitiüses. Vicent Serra Castelló -el patró Blai, com se’l recorda a Formentera en la mateixa mesura que es recorda l’entranyable vapor “Manolito”- situà una llarga tradició marinera familiar en les coordenades de la nova economia turística que sorgí a mitjan segle XX i el seu nom és present en les iniciatives empresarials i associatives que a Formentera donaren la benvinguda a la modernitat. De la seva etapa com a combatent resten dos relats autobiogràfics manuscrits -uns diaris i unes breus memòries- que l’historiador Artur Parrón i Guasch transcriu en aquest llibre i que constitueixen un senzill però alhora esforçat tribut a la memòria. El present estudi aplega també aportacions de l’historiador Vicent Serra Ferrer i apèndixs amb documentació complementària.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!