Obrint Pas: Diari d'una gira

Des de Girona viatgem per carretera cap a l’aeroport del Prat. A la furgoneta aprofitem per escoltar la maqueta de les cançons noves. El nou disc pren forma. Les idees batallen entre elles. Tots opinem sobre quina cançó és millor, quina aporta més coses noves, quina suggereix més. La gravació està feta a casa, artesanalment, amb l’ordinador. No és de gran qualitat però ens serveix per plasmar l’esquelet de cada cançó. La veritat és que es estem nerviosos pel nou disc que ja s’acosta. En tenim ganes, moltes. I tenim moltes cançons i això és el que importa.

Un cop al Prat, dinem i ens enlairem cap A Coruña. El mal oratge, però, l’obliga a desviar-se a Compostel·la. A nosaltres ja ens va bé perquè de fet el nostre destí a prop de Lugo, a un petit poble anomenat Chantada. Allí es celebra el Castañazo Rock en una espècie de granja enorme. Fa fred, molt de fred. Però hi ha un gran ambient. Milers de gallecs desafien la temperatura amb la festa que porten a la sang. Quan eixim a l’escenari ens rebem amb la seua tradicional hospitalitat. La gent canta i balla i fa onejar banderes. Dóna gust tocar a Galícia però quan acabem, tampoc ens quedem a celebrar-ho. L’endemà, de bon matí, marxem cap a València via l’aeroport de Reus. La gira ja s’acaba, l’hivern ha arribat i ens morim per tornar a casa…

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!