Obrint Pas: Diari d'una gira

Després del concert d’Aldaia, marxem a dormir. Només ho farem unes tres o quatre hores. A les 9:00 del matí de dissabte emprenem la ruta cap a un país germà: Occitània. Allí actuarem a l’Estivada, el festival de la cultura occitana que es fa des de catorze anys a Rodés, al nord de Tolosa. El viatge es fa etern. Travessem tots els Països Catalans fins a endinsar-nos en terres occitanes. Allí descobrim de nou les grans semblances que hi ha entre aquest país i el nostre. De fet al concert parlem en català i molta gent ens entén. Hi ha milers de persones que no deixen de demanar cançons. Les banderes occitanes onegen amb l’estel de les sis puntes, símbol de la seua voluntat de ser un poble lliure.

Vídeo: Obrint Pas en directe a Occitània Fragment de la cançó ‘Avui com ahir’

Després de 10 hores de viatge no et queden moltes ganes de res. El premi de l’esforç però es arribara a Rodés, un bonic poble situat a la regió occitana de la Guiana (dins la demarcació francesa del Migjorn-Pirineus) Avui a Rodés celebren l’Estivada, com ho porten fent des de fa catorze anys, i el poble s’ha engalanat amb banderes occitanes. La més gran és la que penja de la seua gran catedral.

Al festival hi ha molta gent. Unes tres mil persones omplen el menut recinte on hi destaquen les paradetes amb metarial occità de tot tipus. De fet el festival s’anuncia com el mercat de la cultura occitana i durant els seus tres dies hi ha passat del bo i millor d’aquesta terra. Grups de teatre, dansa, cançó i música folk de tot aquesta ampla nació, germana de la nostra. Nosaltres tenim la sort de coincidir al festival amb Lo Cor de la Plana un grup marsellès de música tradicional basada en la interpetarció vocal. Tot un espectacle.

Al nostre concert hi ha força expectació. Som l’únic grup dels Països Catalans i gairebé l’únic de rock del festival. S’ha de dir que a Occitània hi ha molt de respecte cap a la nostra cultura i la nostra música. Davant la fragilitat a que l’estat francès a condemnat a la cultura occitana, l’exemple català és sempre una font d’esperança i ànims. Al concert es nota.

Molta gent se sap les cançons i fins i tot les canten. Hi ha grans banderes de la creu occitana onejant entre públic. Moltes porten l’estel sopranista de les sis puntes. Hi ha molts companys d’Anaram Au Patac i , l’organització de joves de l’esquerra independentista occitana. També molta gent d’entitats i associacions occitanistes com Gardarem la Tèrra. La gent no deixa de demanar cançons. Fins i tot Miquel fa unes quantes cançons tradicionals valencianes amb la dolçaina. Acabem amb El Cant dels Mauetls i un crit de solidaritat amb els nostres germans: Visca Occitània Lliure!

Després del concert saludem am molts amics d’aquestes terres. Han vingut de llocs com Burdeu, Pau, Tolosa…També hi ha companys de Banyeres de Mariola i de la franja de Ponent. Des de Balaguer, també s’ha acostat l’Aitor Carrera i la seua companya. El vam conèixer al concert de Balaguer i de seguida vam començar a parlar de llengua i literatura occitana. L’Aitor és tot un expert en la matèria, mestre de llengua occitana i autor de la nova Gramàtica Aranesa. Ells ens explica més coses sobre aquest país, la seua gent i la seua història tan semblant i trista com la nostra.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!