Croàcia és un dels nostres destins preferits. Allí hi hem tocat una mitja dotzena de vegades i hi tenim grans amics. Com per exemple la gent del Dirty Old, un col·lectiu musical que regenta una botiga a Zagreb, organitza gires i celebra un festival que després de deu edicions ja s’ha convertit en un referent al país: el Dirty Old Festival. De fet, en aquesta festival ja hi vam tocar fa dos anys en un viatge que no puguerem assaborir gaire pel cansament acumulat (el dia anterior havíem tocat a Vigo!). Sens dubte, un bon lloc per començar a escalfar motors després de sis mesos sense tocar…(Continua)
Ganes de tocar
El Dirty Old se celebra enmig dels boscos
de Velika, un diminut poble situat prop de la ciutat de Pozega, a
l’interior croata. Arribem via Barcelona i Zagreb i ens aventurem per
les carreteres que vam cap al festival. Com aquest any estem de
semi-vacances, hi hem anat un dia abans. Dijous ja hi ha festa i hi
toquen la mítica banda de punkrock SNFU. Però poc més. Sopem un plat de
llegums amb verdures i marxem a dormir. L’endemà toca concerts. Despres
de la pluja de la setmana passada i del concert improvisat a la carpa
tenim ganes de xafar un escenari gran.
David, Patxi i Gerard
A
Croàcia, però, els ritmes són lents (bé, com a casa nostra) i la calor
intensa tampoc ajuda gaire. Finalment provem so amb el David Ferri, un
gran amic i millor tècnic d’Atzaneta d’Albaida que subsitueix aquest
estiu a Jaume Figueres. també ens acompanya el Patxi i el Gerard que
avui subsitueix l’Uri. Hem de dir que Patxi i l’Uri ara són baix i
guitarra respectivament de Kop. Ells ens expliquen com de sorprenent i
potent ha estat la tornada d’aquesta banda. I com ens n’alegrem!
Una quatribarrada feta a mà
De
nit, els festival comença a escalfar-se. Hi ha una munió de tendes de
campanya que lluiten contra la calor sota els bosc d’arbres gegants. Es
veu molta gent jove. Són de la generació que ja no ha viscut la guerra
però que encara pateix els seus efectes. una de les seues peculiaritats
però, és que són molt oberts. Com si tingueren ganes de trencar la
incomunicació que encara afecta aquest país. I tots, tots, parlem un
anglès perfecte (no com nosaltres…). La sorpresa, com sempre, veure
alguns d’ells amb samarretes del grup. I fins i tot una xica a primera
fila amb una quatribarrada feta a mà! Increïble.
Descansar i tocar
El
concert, com tots els que fem per ací, és festa i festa. La gent és
molt agraïda. Nosaltres encara ens costa adaptar-nos a l’escenari
després de sis mesos. Però el virus dels concerts se’ns torna apoderar
(ja era hora!) L’endemà, pluja. Molta pluja. Però avui estem de sort.
Ja tenim la feina feta i podem passar el dia descansant i tocant caçons
noves a l’habitació de la pensió croata on ens allotgem…
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!