Obrint Pas: Diari d'una gira

El Feslloch és ja un clàssic en les nostres gires. Hi hem tocat en tres ocasions. La darrera, però, fou la més salvatge. La pluja va inundar el poble i va obligar a traslladar el concert, improvisadament, a la pista coberta. Allí, sense gairebé equip de so, els grups que havíem de tocar vam fer un concert mític, a viva veu, sense contemplacions. Enguany serà diferent.

Arribem cansats després del concert de Pedreguer. Ho fem a la vesprada, puntuals per presentar el documental ‘Més enllà del mur’ en un auditori on s’hi estrenyen unes 400 persones. De fet, s’ha quedat gent fora i tot. Al l’auditori ens retrobem amb Nabil, el cantautor palestino-català amb qui vam compartir aquella brigada tan especial.

L’entrada del poble està presa pels campistes del festival. La visió impressiona. Una allau de tendes d’acampada es refugien del calor (i les mosques!) sota la generosa pinada situada estratègicament al costat de la piscina municipal. Malgrat la crisi, enguany el Feslloch és més ple que mai, amb gent vinguda de tot el territori que omple de vida aquesta iniciativa conjunta de l’ajuntement i Escola Valenciana.

Abans de sopar actua Xavi Castillo. La pista s’ha omplert completament de joves afamats d’humor caníbal. Increïble, ell i el públic. Un cop acabat ens retirem a sopar amb els altres grups. Mugroman, Orxata, Rapsodes… tota la família de la nostra música que omple el cartell d’aquest festival (l’únic que està format íntegrament per grups que canten en la nostra llengua). Fins que arriba el moment. Pugem a l’escenari. EN tenim ganes. Fa massa temps que no venim per La Plana. Hi ha gent de totes bandes. Cares veteranes i d’altres més joves que rebenten la pista del concert. El Belda toca ‘Caça de bruixes’. Dolçainers d’Odi i Mugroman s’incorporen a ‘Sant Antoni’. Els percussionistes de Batukem Tukada irrompen a la cançó ‘Camins’. Nadal de La Gossa Sorda, canta ‘No tingues por’. Uf! Enèrgia per la vena.

La festa continua quan acaba el concert. Orxata ho rebenten tot. Mugroman donen guerra des de la seua Xixona natal. Carles Belda i els Badabadocs ens fan vibrar amb els seus clàssics populars revisionats. Amics i coneguts omplen el recinte. Rialles, balls i desfogament col·lectiu. Què més li podríem demanar al nostre retorn a La Plana?

Fotos: Pepe Girona

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!