Obrint Pas: Diari d'una gira

De bon matí ens endinsem en la llarga ruta que separa Pozega d’Split.
Seran set hores travessant les imponents muntanyes de Bòsnia i Hercegovina. Set hores durant les quals ens impregnem de la història passada i recent
d’aquesta antiga província de l’Imperi Otomà. Un gran trenclacosques on fa deu anys es col·lapsaren els projectes nacionalistes de la Gran Sèrbia ortodoxa, la
Gran Croàcia catòlica i la Bòsnia musulmana. Els efectes de la guerra
són evidents al menut poble de Jajce conegut també per ser el bressol
de l’alçament dels partisans de Tito contra l’opressió nazi… (Continua)

(Foto: Monument als caiguts croats en un dels fronts de guerra de l’Hercegovina)

A Pozega
dormim en un bon hotel d’una finca dedicada a la vinya i el vi. Dóna
gust, descansar en un bon llit… De matí ens preparem per a la llarga
ruta que separa Pozega d’Split.
Per a arribar-hi haurem de creuar Bòsnia en línia recta, travessant
paisatges de grans rius, muntanyes nevades i pobles plens d’història.

Bòsnia és un país amb llarga història, marcada en gran part per la seua condició de província de l’Imperi Otomà. Aquesta ocupació, que durà tres segles, féu que la població autòctona es convertira a l’islam. Més tard diferents imperis i potències mundials
es disputaren la regió fins a convertir-la en un dels punts més estratègics
dels mapes polítics europeus i mundials. Avui en dia el país està
dividit en dos: Al nord i l’est la República Sèrbia de Bòsnia de majoria
ortodoxa, i al centre i al sud la federació de Bòsnia i Hercegovina formada
per bosnians musulmans i croates catòlics.

La regió és doncs, un autèntic
trencaclosques ètnic i religiós on fa només deu anys els projectes de la Gran Sèrbia i la Gran Croàcia col·lidiren entre ells i
amb les aspiracions independentistes dels musulmans de Bòsnia.

A més, la
separació entre les tres comunitats no és gens clara, al contrari:
totes tres viuen mesclades en el seu bast i muntanyós territori. Aquesta barreja provocà que en cada poble del país els diferents bàndols s’aliaren o s’enfrontaren: a Sarajevo per exemple lluitaren
musulmans i croats contra serbis mentre que a Mostar ho feren croats
contra musulmans… Una autèntica bogeria agreujada pels forts interessos de les potències mundials a la regió.

El
conflicte però, ve de lluny. Un dels seus capítols més important es donà durant la
segona guerra mundial, quan els feixistes croats s’aliaren amb els
nazis en la creació de l’estat titella de Croàcia. Aquest estat, que
incloïa territoris croats i serbis de Bòsnia, era dirigit pels temuts ustacis, d’ideologia ultra nacionalista i ultra catòlica. Els ustacis
practicaren una violència sense límits amb genocidis en massa de jueus,
serbis i opositors polítics i amb massives conversions forçoses de tots ells al catolicisme romà. Per
la seua banda els serbis organitzaren la defensa armant les seus
milícies ultra ortodoxes i ultra monàrquiques anomenades txècnics.

Contra tots ells, s’alçaren els partisans antifeixistes
del mariscal Tito, una guerrilla formada per musulmans, croats, serbis, eslovens, hongaresos i macedonis que sota el nom oficial d’Exèrcit Popular d’Alliberament i
Separació Partisana de Iugoslàvia, esdevingueren l’avantguarda en la
victòria aliada contra el feixisme… però això ja és una altra
història.

Tots aquests temes els anem parlant amb els dos companys nadius que ens acompanyen a la furgoneta. Tots dos són
croats, un d’origen serbi i l’altre bosnià. És una sort tenir-los amb nosaltres i rebre en primera persona les seues
explicacions. I són ells els qui ens recomanen que parem a Jajce a visitar la casa-museu on Tito proclamà el Consell Antifeixista d’Alliberament Nacional l’any 1943.

Aquest museu fou saquejat durant la darrera guerra i es troba en condicions
lamentables. Durant els últims anys ha estat reconstruït gràcies al treball
desinteressat d’antics excombatents partisans del poble, que han
recuperat casa per casa les peces robades. En la sala on es va proclamar l’alçament partisà s’hi pot veure
fotografies, escuts, banderes, retalls de premsa, la cadira
autèntica de Tito i la tribuna on parlaven els representants de la guerrilla antifeixista.

A Jajce també és molt interessant veure de primera mà la mescla entre croats
i musulmans. En un dels carrers principals hi ha un
gran mausoleu als croats caiguts en combat del poble (uns 200) amb una
gran creu catòlica i l’escut nacional dels quadres blancs i vermells. Prop d’allí veiem passar un comboi de cotxes d’una boda
catòlica amb crits, tocs de clàxon i grans banderes croates. Minuts
més tard tot el poble s’impregna de les oracions musulmanes que emeten
els altaveus del minaret… La diversitat en estat pur…

Després de sis hores de viatge arribem per fi a Split,
la segona ciutat de Croàcia i capital de la seua costa turística.
Croàcia té una franja costanera de milers de quilòmetres amb més d’un
miler d’illes dins del mar Adriàtic. Gran part d’aquesta regió és coneguda com a Dalmàcia i té el seu origen en la província romana del mateix nom. Split, construïda al voltant del gran palau de l’emperador Dioclecià, n’és la capital (188.000 h.), però a la seua costa també hi podem trobar ciutats com Zadar o Dubròtnic, un dels tresors del patrimoni cultural croat.

A Split actuem a la sala Kocka. Es tracta d’una gran sala de concert més o menys equipada i amb capacitat
per a 2.000 persones. És dilluns i no esperem molt d’ambient… fals! La
sala s’omple amb prop de mil persones que, no sabem molt bé per què,
ha vingut a veure un grup català el primer dia de la setmana. Durant el
concert la gent balla i balla i fins i tot hi ha un parell de joves que
coneixen les cançons! Acabem amb una gran txaranga entre el públic que ens felicita i ens convida a tornar. I ganes que en tenim!

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!