Obrint Pas: Diari d'una gira

Des d’Aflenz posem rumb cap un dels països que més curiositat ens
desperta: Croàcia. El primer concert el farem a Kutina, una ciutat de
la regió de Moslavina, a pocs quilòmetres de la frontera de Bòsnia. Per
a arribar-hi, hem de creuar tot Eslovènia. Ja de nit , el concert és una explosió de sentiments, eufòries i amistat catalano-croata. Sense paraules…(Continua)

Després d’una llargues cinc hores de viatge i de creuar tres fronteres arribem al nostre destí. Kutina és una ciutat d’uns 25.000 habitants de la planúria interior croata. Es troba a pocs quilòmetres de la frontera amb Bòsnia i per tant, va patir les conseqüències de la guerra. De fet ciutat estava a 20 km del front i era objectiu estratègic per la gran petroquímica que hi ha al seua voltants.

Prop d’allà, en un polígon industrial mig abandonat, es troba el centre social Baraka, punt de trobada del jovent de Kutina. És tracta d’una vella nau desballestada que el joves més actius de la ciutat han reconvertit en sala de concerts.

La primera impressió és dura. L’escenari és molt menut , arran de terra i separat del públic per una barra de bar… A més el lloc on dormirem és una xicoteta habitació-local d’assaig amb només dos matalassos…vaja que no les tenim totes…

A mesura que avança la vesprada però les sensacions van canviant. Comencen a arribar joves del poble que ens saluden i ens conviden a cervesa. Amb ells comencem a xarrar sobre els temes que ens tenen més intrigats: les guerres balcàniques. Tots parlen anglès perfectament, molt millor que nosaltres, i es mostren molt oberts. També hi ha la gent de l’altre grup, que farà el seu primer concert, amb els qui conversem sobre la independència de Croàcia i la nostra. Com a curiositat tots coneixen Catalunya, vaja més ben dit Lloret de Mar…!

De vesprada la cosa comença a animar-se. Arriben més grups de de joves que vénen a passar la vesprada als afores del local. Beuen un licor artesà anomenat erakia. Sembla ser una espècie de cassalla tradicional croata, que les famílies fan a casa seua. Ja us imagineu quin grau d’alcohol que tindrà!

Ja de nit l’ambient canvia totalment. El Baraka s’omple de joves amb unes ganes de festa que fan por. La veritat és que no ens ho esperaven. No hi ha molts grups que vinguen a Croàcia i la nostra presència ha despertat expectatives. La gent omple la porta i els voltants del local. Riuen, beuen, criden, beuen erakia, ballen, beuen més erakia…comencem a espantar-nos!

E concert és pura energia desfermada. La gent balla com a boja i nosaltres ens deixem endur. És increïble estar tocant a Croàcia i veure aquell ambient. I davant nostre hi ha tot a una filera que saben les nostres cançons! Increïble. Fins i tot ens demanen que toquem Novembre!

Després del concert, el Baraka de Kutina és una explosió de sentiments, eufòries i amistat catalano-croata. Tot el món parla amb nosaltres , ens felicita i ens convida a tornar. Els djs punxen la música que més sona a Croàcia i nosaltres ens submergim en la festa. Tots estem flipant d’aquest primer concert. Ens han deixat sense paraules.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!