Obrint Pas: Diari d'una gira

A Lisboa arribem a les 8.30h , sense dormir, cansats i alguns encara suats del concert d?Agramunt. Només arribar ens adonem que ens han perdut dues maletes? no seran les úniques però? A Lisboa tenim el temps cronometrat i ràpidament ens dirigim fins al nostre objectiu: La Festa do Avante, el gran festival anual del Partit Comunista Portuguès (Continua)

La Festa do Avante és una històrica trobada politicocultural que cada
any aplega centenars de milers de persones. No exagere, de fet enguany
celebra els seu 30è aniversari i s?espera una afluència massiva. Els
terrenys on té lloc la festa els va comprar el Partit ara farà uns deu
anys, i això els permet tenir muntada tot la infraestructura per a cada
edició del festival. Vaja, un autèntic festivalòdrom organitzat en
trens grans avingudes que conflueixen en una enorme plaça. Allí hi ha
un gran escenari fix on actuarem nosaltres, el més gran d?Europa diuen,
anomenat ‘palc’ de la Revolució del 25 d?abril. No és l?únic però, en tot
l?espai de la festa n?hi ha mitja dotzena entre milers de parades de
les organitzacions regionals del Partit, carpes i pavellons amb fires
del llibre i diverses exposicions, i una gran zona internacional amb
representacions de tot el món. Hi ha activats esportives,
gastronòmiques, culturals i esdeveniments polítics.

Poc
després d?arribar, a les 10.00 fem unes ràpides proves de so i
aprofitem per descansar una estona. La calor comença a apretar i
gairebé no podem dormir. Tampoc queda gaire temps per al concert. Tot
és com una llarga etapa de resistència i després de dinar en preparem
per actuar, són les 16.00h . Un cop a l?escenari el sol ens ataca de
cara i fa encara més insuportable el nostre cansament acumulat. La
intensa calor fa que molta gent es quede a les zones d?ombra tot i que
a poc a poc, l?enorme plaça comença a omplir-se. Les darreres cançons
són un èxtasi per a nosaltres. Prop de 15.000 persones ballen embogides
els ritmes finals del No Volem Ser i La Manta al Coll. Sembla irreal
però és veritat. Fa unes hores estàvem a Agramunt i ara estem a a
Portugal, fent ballar a milers de portuguesos i gent d?arreu a cop de
dolçaina i distorsió.

Acabem gairebé sense forces però
extasiats. Són les 17.30h i fa unes 25 hores que anem pel món. L?emoció
es barreja amb la son i la calor amb cansament crònic. Just després del
nostre concert, tota la plana major del PCP puja a l?escenari i el seu
secretari general es dirigeix a les masses en la plaça que commemora la
històrica revolta dels clavells del 1974. La vesprada s?allarga entre
la multitud que inunda el recinte, entre parada i parada, bevent,
menjant i ballant entre el mar de gent vinguda d?arreu d?aquest país
tant proper i desconegut alhora.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!