TRAVESSA COSTA BRAVA. GR-92 BLANES – LLANÇÀ
Etapa de grans desnivells, comencem pujant al far de Sant Sebastià i continuem per camins de ronda fins a Cala Pedrosa. Allà hi trobem un xiringuito genial, és una construcció precària i antiga, més aviat refugi de pescadors que no pas habitatge, a fora i tenen un cobert fet amb lones a on hi ha els fogons, una gran taula plena de fruites i unes senzilles taules de plàstic pels clients. La carta és molt senzilla, truites de verdures, croquetes casolanes i peix fresc del dia. A la cala només s’hi arriba caminant o en vaixell.
Amb grans esforços hi accedeixen caminant una família amb tres nens, per accedir a la sorra és imprescindible passar pel costat de les taules, la senyora no s’atura i s’emporta als nens directament a l’aigua, el marit demana si tenen menú de nens. La Sra. Maria li respon que no, i li diu els productes que ofereixen. Tampoc tenen hamburgueses? Pregunta el Sr. Amb cara de pànic, ni salsitxes? Ni macarroooons? La Sra. Maria se’l mira estorada, no, tenim peix fresc, croquetes casolanes, truites i verdures del nostre galliner i de l’hort…
Alguns pares odien els seus fills! Recordo que quan la meva filla Marta era petita, li explicava tota la carta del restaurant, per més que els cambrers perdessin la paciència, que ja se sap que quan els necessites no venen i quan encara no has decidit, t’empaiten…
La Marta decidia el seu propi menú segons la informació que jo li donava. Una vegada va demanar Civet de Senglar, la cambrera horroritzada li oferia el menú infantil: macarrons insípids. La nena es va menjar el senglar la mar de be.
Després de dinar continuem el camí que passa per tot un reguitzell de cales i caletes, totes precioses. Arribem a Tamariu i prenem una variant del GR que va per la costa, ens banyem a Aiguablava i Fornells. El camí continua baixant i pujant i arribem a la platja de Pals destorçats, de nit i sense lloc per dormir.
Els restaurants son a punt de tancar i el dinar queda moooolt avall!, de fet hem parat una mica abans a fer una coca-cola d’urgències… Fem una pudor inhumana…
Prenem una decisió ràpida, abans de quedar-nos sense sopar, ens dutxem a les dutxes de la platja, amb sabó i tot, a les fosques, ens canviem de roba ràpidament i seiem a sopar.
Quan finalment muntem la tenda a la sorra i ens disposem a dormir, l’Armand s’hi queda en mig minut, a mi em fan mal fins i tot les pestanyes i no aconsegueixo agafar la son.
Faig una nit de becaines intermitents fins que veig sortir el sol a l’horitzó, el mar en calma i una forta olor a mar. Fantàstic!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!