En construcció

Podria haver-ho dit a l’inrevés, m’he omplert i necessito buidar-me…
No és ben bé el mateix, segons el contingut, si és positiu: buidar-se de coses bones i no tenir-ne més per oferir o tòxic: omplir-se de deixalles.

Ha estat un any llarg, complexe i molt profitós en el que el territori personal, els límits propis, el respecte per l’autonomia i la salut, han estat espais que s’han anat desdibuixant, a força de fer concessions, de cedir sobirania.

Em sento cansada i tantmateix profundament agraïda, per l’oportunitat que tinc, cada dia, de posar a prova les meves capacitats, de cercar i exercir el desafiament, l’esport diari de mirar de ser millor, de poder construir el camí, llamborda a llamborda.

Marxo uns dies per obrir espais en el silenci de la rebotiga, esbaldir molses i treure la pols. Per recuperar l’alegría generant records que seran vitamines emocionals a l’hivern i en moments de dificultat, per omplir la pell de sensacions i la ment d’ imatges i poesia.

Posaré el cor, l’ànima i la pell al sol i tornaré renovada.

Feliç estiu a tothom

Núria