En construcció

Fum i més fum, actes simbòlics, eufemismes I sobreentesos, marxes de torxes, signatures, manifestos I manifestacions, milers de comentaris a les xarxes, on és qui, tafaner…

Bla, bla, bla…

I els catalans seguim jugant al pati d’escola, responent, amb més o menys entusiasme a les diferents crides, si n’hi ha de plataformes i assemblees! ja hem dit prou, que ara o mai, i ja hem donat la cara, la dignitat, la vergonya i la cartera.

Les campanyes de SI son diferents: totes van per feina, presentant lleis al Parlament: la llei de declaració unilateral d’independència (vertader full de ruta) la llei defensem l’escola en català (per blindar la inmersió lingüística) la llei de gratuïtat de peatges, de moment, els diners que no hem pagat ja son a l’economia catalana, etc, etc…

Només un front comú de formacions independentistes, que ho siguin o s’en tornin, podran negociar al món, fer una declaració unilateral i convocar un referèndum.

I doncs? Què hem de fer la gent? Presionar als partits perquè facin la feina i només respondre a les iniciatives que condueixen a algun lloc.

L’energia no és il·limitada i la paciència tampoc, destriem el grà de la palla, convideu-me a iniciatives que serveixin per alguna cosa, anem per feina! Si us plau.