Això no!
Les persones amb discapacitat pateixen una exclusió extrínseca, més enllà de les seves dificultats personals, que és el reflex del seu entorn.
L’exclusió, en el seu cas, és un tram d’escales, quan es desplacen en cadira de rodes, ho és també la manca de senyalització, pel que fa a les disfuncions sensorials i també la incomprensió, de les dificultats d’aprenentatge i de relació, que pateixen les persones amb disminució psíquica.
Aquests exemples expliquen la dimensió ambiental de l’exclusió, es a dir, en un entorn per a tots, les persones amb discapacitats motores, sensorials o psíquiques, poden desenvolupar el seu potencial i viure inclosos i integrats.
L’automanteniment de la cura personal i la salut, el treball, ja sigui remunerat o no, i l’oci, són els tres àmbits a on totes les persones, de totes les edats, som actius, mantenint una negociació permanent amb el nostre entorn, per romandre eficients i integrats, per a no ser exclosos.
Un entorn adaptat a les característiques de les persones amb discapacitat, és imprescindible pel desenvolupament d’ una vida activa.
No és cap futilesa, ser actius és una necessitat fonamental de les persones, forma part del nostre ADN, som actius perquè som humans, la manca d’oportunitats d’acció, és una condemna, que vulnera els drets d’aquestes persones i deteriora la seva salut.
Tot i els avenços que s’han produit els últims anys en l’àmbit de la inserció socio-laboral, encara queda molt per fer.
Els CET (Centres Especials de Treball), en son un exemple. Son serveis que constitueixen un entorn adaptat a on l’accès al treball de les persones amb discapacitat, és fa posible. Els CET són autèntics espais d’integració a on, les persones amb dificultat d’accés al mercat de treball, troben el seu context d’autorealització laboral i també personal i social. Els CET, son una necessitat, no un luxe, existeixen per donar resposta a aquesta necessitat bàsica d’activitat i integració social de les persones amb discapacitat.
Solidaritat Catalana per la Independència, fa política amb un enfoc diferent, basada en criteris de protecció i defensa els drets de les persones, de prevenció de la discapacitat i promoció d’entorns de desenvolupament i dignitat.
Defensem que l’administració pública ha de proporcionar, sense excepcions, els recursos necessaris per a la integració de totes les persones, també les que pateixen discapacitat.
Cada dia, els ciutadans de Catalunya, correm la nostra particular marató, per mantenir-nos inclosos, ens llevem ben d’hora ben d’hora i espitgem… ep! que el país no rutlla tot sol, eh! i paguem prou impostos per atendre les necessitats socials, presents i futures, com altres països del Nord d’Europa, que generen riquesa, com Catalunya.
El nostre govern, però, creu que pot retallar-nos-ho tot, els drets, la llibertat i la vida.
Això no! cridaven diumenge els millers d’afectats a l’Arc de Triomf de Barcelona, això no!
“No ens negueu el dret a ser, no ens condemneu a viure d’almoïna, empresonats a casa nostra, volem ser persones, treballar i viure.”
Un crit de llibertat, i algunes preguntes…
¿com és capaç, aquest govern, de retallar-nos, mentre permet que ens robin els nostres diners, mitjançant l’espoli fiscal?
¿I què hi feien els seus representants ahir, a la manifestació? ¿Què venien a dir-nos?
Ahir, amb les seves dificultats, eren allà, reivindicant la seva capacitat, el seu dret a la participació, a ser ciutadans de primera, a ser persones.
I cridaven ben fort: Això si que NO!
Núria Coral i Esteban. 21 de Maig de 2012
Terapeuta Ocupacional
Sectorial d’Acció Social i Drets de la Ciutadania
Solidaritat Catalana per la Independència
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!