Les alarmes es van disparar quan el secretari d’organització de Convergència Democràtica de Catalunya va afirmar amb contundència que o bé Espanya accepta per enèsima vegada la proposta de pacte fiscal o bé Catalunya comença la via cap a l’estat propi.
Unes declaracions amb posat d’ultimàtum. Una aposta clara per anar endavant. Unes paraules que ja no admeten cap altra alternativa. O caixa o faixa. No hi ha més.
La negativa del govern espanyol a acceptar el pacte fiscal seria la condició necessària i suficient per convocar un referèndum d’autodeterminació. Premissa amb què es va tancar el darrer congrés de CDC.
La conjuntura actual ens ha obligat a posar al govern de Rajoy entre l’espasa i la paret. Malgrat ells llencin pilotes fora adduint que ara no és el moment.
Ara, precisament, és el moment! Quan Catalunya està escanyada, sense cap necessitat. Sotmesa a un espoli que fa mal als ulls. Un atracament a mà armada. La mala gestió del Partit Popular ens ha abocat a la misèria més absoluta. I, a sobre, ens volen fer creure que en tenim part de culpa. Au va!
Tant de bo el suport d’ERC es materialitzi ben aviat. Al Govern li cal una majoria forta al Parlament per a fer aquest pols amb l’Estat. No és moment de restar, ara. Hem de sumar esforços per arribar a un mateix port. El port que bona part dels catalans desitgem. Ara més que mai ens cal dur el timó del nostre vaixell. Aconduir el país al lloc que li pertoca.
Catalunya tornarà a ser rica i plena. D’una manera o d’una altra. Amb nosaltres no s’hi juga. Queda clar?
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Salut!