Afedemón!

Bloc de les terres de Lleida

7 d'agost de 2012
Sense categoria
1 comentari

Caixa o faixa

O el pacte fiscal o l’estat propi. El secretari d’organització de CDC, Josep Rull, va ser contundent amb les seves declaracions. Més d’un deuria posar el crit al cel. És que ja n’hi ha prou que ens prenguin el pèl. Ara ja no hi ha espai per a les mitges tintes. Posar-los entre l’espasa i la paret és el que ens queda. No hi ha alternativa que valgui. La conjuntura actual ens ha obligat a ser dràstics. No tenim cap altre camí. O negocien o fotem el camp.

 

Ja n’hi ha prou. La paciència té un límit. Els darrers atacs a Catalunya per part del govern de Rajoy han estat la gota que ha vessat el vas. Que no vam néixer ahir. Potser s’ho pensaven, fins ara. Doncs no. Ja estem farts de rebre punyalades traperes. No ens mereixem aquest (mal)tracte. 

Les alarmes es van disparar quan el secretari d’organització de Convergència Democràtica de Catalunya va afirmar amb contundència que o bé Espanya accepta per enèsima vegada la proposta de pacte fiscal o bé Catalunya comença la via cap a l’estat propi.

Unes declaracions amb posat d’ultimàtum. Una aposta clara per anar endavant. Unes paraules que ja no admeten cap altra alternativa. O caixa o faixa. No hi ha més.

La negativa del govern espanyol a acceptar el pacte fiscal seria la condició necessària i suficient per convocar un referèndum d’autodeterminació. Premissa amb què es va tancar el darrer congrés de CDC. 

La conjuntura actual ens ha obligat a posar al govern de Rajoy entre l’espasa i la paret. Malgrat ells llencin pilotes fora adduint que ara no és el moment. 

Ara, precisament, és el moment! Quan Catalunya està escanyada, sense cap necessitat. Sotmesa a un espoli que fa mal als ulls. Un atracament a mà armada. La mala gestió del Partit Popular ens ha abocat a la misèria més absoluta. I, a sobre, ens volen fer creure que en tenim part de culpa. Au va!

Tant de bo el suport d’ERC es materialitzi ben aviat. Al Govern li cal una majoria forta al Parlament per a fer aquest pols amb l’Estat. No és moment de restar, ara. Hem de sumar esforços per arribar a un mateix port. El port que bona part dels catalans desitgem. Ara més que mai ens cal dur el timó del nostre vaixell. Aconduir el país al lloc que li pertoca. 

Catalunya tornarà a ser rica i plena. D’una manera o d’una altra. Amb nosaltres no s’hi juga. Queda clar?

 

  1. I si a l’últim el govern espanyol, per estalviar-se mals majors, donés el pacte fiscal? Ja estarien satisfets CIU i ERC i s’acabaria l’anhel independentista, encara que després seguíssin fent la punyeta amb la llengua, TV3 al País Valencià, el corredor meditarràni o les seleccions esportives catalanes? Vols dir que no estem perdent temps i diners com el que es va perdre amb el darrer estatut? Jo crec que hauriem de parar de fer tombs i agafar la línia recta cap a la veritable autonomia: la independència. L’estatus més correcte per a que un país sigui amo dels seus recursos i tingui un lloc a Europa i al món.
    Salut!
    Respon

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!