Combatent entre la boira

Avui recordo com la Bea de Barna em donava la notícia, tornant de Roda conduïnt… Avui 4 anys després de l’assassinat del carlos a Madrid, torno a recordar aquells calfreds, aquelles llàgrimes salades i amargues i aquella impotència de no poder estar amb els amics i amigues de Yesca i de Madrid, que perderen una flor d’aquelles que dona esperança. Aqui també vam veure com l’arrencaven a colp de punyal com altres vegades haviem sofert…
Després em demenareu que cedeixi i que no em deixi portar pels sentiments, i que això era part del passat i que son casos aïllats i que ja vivim en pau i tranquilitat, que no val la pena continuar per sendes d’un combat que va morir el 20-N del 75 al llit, amb el dictador… I respondré que no hi ha altre Pau que la justícia que vol dir dignitat! Que MAi deixarem aquest combat, que seguirem estimant als nostres  i ens farem grans amb els nostres, i que nostres son tots, tots els que no callen i malgrat la pena, la ràbia, la tristesa de perdre moltes coses en aquestes trinxeres, cada dia guanyem més, perquè creiem més en nosaltres i creiem més en ells i elles que ja no hi son, però, que encara viuen en el nostre caminar, somniar i disfrutar. I lluitarem fins aquell matí, que el sol sortirà, i a sobre d’ell un podrà veure, un estel roig que lluirà encès pels que han caigut lluitant… 
Per el Carlos i per tots i totes…

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!