Ja fa dies que em ronda pel cap començar a parlar de la meva feina. No sabia si començar a parlar sobre els nens de la meva classe, les activitats que fem o com vivim a l’escola la festa de Sant Jordi, però he pensat que primerament defensaria la meva tasca com a mestra d’Escola bressol. Em defenso de totes aquelles persones, periodistes inclosos, que rebaixen la feina de docent en les edats dels més petits, a unes simples guarda nens, utilitzant mal noms com guardaries o pàrquings infantils. La qüestió és que nosaltres no guardem a cap infant si no que eduquem als infants. ( n’hi ha més)
Educar en aquestes edats significa oferir-los tot allò que els hi permeti fer-se una primera idea del que és el nostre món. En aquestes edats es posen les bases del seu futur. En els pares els hi explico a través de la metàfora d’un arbre, durant els primers anys de vida posem les arrels, i aquestes arrels han de ser prou fortes per avançar i créixer, per això és tant important la nostra tasca. En tres anys, l’infant aprèn a caminar, a parlar, a menjar, a saltar i sobretot aprèn les primeres bases de la socialització. Però també aprèn a mirar i a comprendre tot allò que els envolta, tot descobrint textures, gustos i moltíssimes coses que per un adult poden arribar a ser òbvies.
La tasca de mestra d’ Escola bressol és de proporcionar-los un espai, un temps ( cal pensar que cada infant té un ritme i s’han de respectar els diferents ritmes), un ambient i un material perquè puguin desplegar totes les seves potencialitats i capacitats. Naturalment, la feina no s’acaba amb el simple fet de proporcionar si no que també guiem en tot el procés. Guiem als infants i als pares; els pares són un element clau perquè tot funcioni, si els pares no creuen amb la nostra tasca, moltes vegades podem trobar-nos amb diferents entrebancs.
Per tant, tots aquells que sigueu pares penseu-vos-ho dos vegades abans de dir que el vostre fill va a la "guarde" i faig una crida als diferents comunicadors com periodistes que no utilitzeu la paraula guardaria en els diferents mitjans de comunicació perquè no només desprestigieu una tasca, sinó que no valoreu als més petits.
I per cert, naturalment us explicaré com hauran viscut el dia de Sant Jordi els menuts, que els hi espera un dia ben complert.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Feu una gran feina. Sovint poc reconeguda i poc valorada, economicament. Personalment m’agrada que parlis d’aquest tema, m’interessen les coses i les capacitats que desenvolupen els menuts.
Sovint segueixo un bloc, que m’agrada molt, d’una col·lega teva, potser t’agradarà. Es diu l’eleant trompeta i és preciós.
http://blocs.gracianet.cat/trompeta
un dels primers escrits parlava d’això de la feina poc reconeguda.
Feu una gran feina. Sovint poc reconeguda i poc valorada, economicament. Personalment m’agrada que parlis d’aquest tema, m’interessen les coses i les capacitats que desenvolupen els menuts.
Sovint segueixo un bloc, que m’agrada molt, d’una col·lega teva, potser t’agradarà. Es diu l’eleant trompeta i és preciós.
http://blocs.gracianet.cat/trompeta
un dels primers escrits parlava d’això de la feina poc reconeguda.