Aquests dies tot donant el sopar a l’avi, no he pogut deixar de comparar-ho amb l’hora de dinar de l’escola. En un principi sembla que hagi de ser molt diferent, però si ens posem a pensar, no ho és tant. L’avi, en tot moment m’ha dit com volia que li donés, m’ha pogut dir si cremava la sopa, li agradava el menjar o si anava massa ràpid.
Tot i que a l’escola tenim infants que encara no tenen l’ús de la paraula, ells també t’ho indiquen. Els moments de l’alimentació a l’escola bressol, són moments que han de ser programats, pensats i organitzats. Pels infants més petits és un moment molt important i això fa que per nosaltres també ho sigui. Moltes vegades caiem en el parany de pensar que el fet que som poc personal i molts nens, tenim dret a demana’ls-hi que vagin ràpid, que mengin bé i si pot ser que mengin sols. Però no és així, els nens i les nenes són persones que tenen el seu propi ritme i l’hem de respectar. Naturalment que, partint de la idea de que en tot hi ha d’haver una evolució, hem d’anar treballant l’autonomia dels infants, però ajudant-los, motivant-los i sobretot pensant com és cada infant que tenim a l’aula.
Imagineu-vos per un moment que esteu malalts en un llit i que us han de donar el menjar. Us agradaria que us el donegessin ràpid, amb la cullera tant plena que tot us regalimés coll avall i a sobre s’enfadessin amb tu? Crec que cap de nosaltres ens agradaria. Per tant és un acte que a ningú, ja siguin infants, avis o gent malalta, no se’ls hi pot fer.
Tot i que sembla lògic, heu de pensar que encara hi ha molta gent que gosa dir que eduquen ( quan parlem d’infants) o ajuden i aquest concepte no el tenen gens clar. És horrorós obrir el diari i llegir notícies de "guardaries" on maltracten els més petits, o haver d’estar en un hospital i sentir com criden a un pobre malalt que no pot menjar ( per sort, al Clínic no ens hi hem trobat, però mai us passéssiu a l’hora de dinar per l’antic hospital de la Rotonda, se’us posaria els pels de punta, us ho ben asseguro).
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!