El bloc de Maria Torrents Quadres

Acabo d’arribar dels U.S.A

Acabo d’arribar dels U.S.A   i m’he trobat amb l’enorme comèdia de les eleccions municipals. Les elits d’aquest país s’entesten a fer veure que vivim en una democràcia, i ens n’organitzen tots els seus rituals, ignorant continuament que aquesta democràcia formal està basada en la més gran mentida i estafa: la colonització i opressió de tot un poble i la negació sistemàtica  a deixar-li exercir el dret a l’autodeterminació. Parafrassejant la Bàrbara Kingsolver, i extret del seu deliciós llibre "Animal, vegetable, miracle": "tenim sovint la forma de la llibertat, però no la substància".

Analitzant els resultats d’aquestes eleccions,  m’han vingut al cap les sempre afinades paraules d’en Carles M. Espinalt al seu article " Més enllà de les programacions" :   " els silencis de l’home del carrer ja són una forma de demostrar-nos un pensament, perquè, per poc psicòlegs que siguem, tots ens posarem d’acord a convenir que hi ha silencis que parlen".

I què ens diu aquest silenci, aquesta abstenció tan elevada?. Ens parla d’un profund  desencís.
Els polítics han acceptat ser els titelles d’un estat que  ens colonitza i ens xucla l’esperit i la sang, i la seva obsessió ha esdevingut qui pot controlar el plat de llenties  que els han donat ha canvi de renunciar a l’heretat.
I això es paga car. I sobretot ho paguen car els partits  catalans  sense lligams estatals: Convergència i Esquerra Republicana.

L’actual direcció d’Esquerra ha portat en un lapse de temps ben curt, el país i el partit al col-lapse. Cada elecció és una sagnia. I per què? Perquè han renunciat a la seva raó de ser i a allò que aglutina el seu votant : el servei a l’alliberament d’aquest poble. Quan un perd l’ànima, la resta s’esfondra ràpidament.
I Convergència s’entesta a  no voler veure  que les tàctiques  de trobar l’encaix amb Espanya són una tasca estèril. No s’adonen que ja s’ha tancat una etapa històrica. I això que ells no volen veure, els ho diu la gent amb la retirada contínua de suport electoral.
La seva reacció, en lloc de fer  una anàlisi valenta i responsable, és culpabilitzar l’altre. L’odi entre els partits d’obediència catalana fa llàstima de veure !. Com em deia un bon amic de Catalunya Acció són incapaços d’una reflexió serena perquè han caigut en el cantó fosc, des del moment que han oblidat que la seva funció primordial és el servei  a Catalunya i al seu redreçament. S’han enquistat en la defensa del partit, sense adonar-se que aquest ha de ser  només un instrument per a un objectiu més noble. No saben aprendre dels errors. I estan esdevenint eines inútils i anacròniques per a l’alliberament del nostre poble.
 Els qui, malgrat en alguns casos perdre vots, en surten més ben parats són els partits espanyolistes. Els que ja els està bé viure l’actual estato quo. I basicament perquè el seu votant no viu  la tragèdia  de la nació catalana. Malgrat la tremenda mediocritat dels polítics socialistes, populars i d’Iniciativa, sobreviuen força bé, perquè el seu elector no els demana gaire més que ser uns gestors correctes, perquè tota la resta : la llibertat, la dignitat cultural…ja la tenen resolta. Són espanyols. I  tenen un estat que defensa clarament els seus interessos.

Tot i l’aparent supremacia dels partits espanyolistes, la fragilitat és manifesta per a tot bon observador.

L’home que ha optat pel silenci electoral ha entès encara que només sigui intuitivament, potser sense gaire anàlisis, però amb la certesa que dóna el desengany profund, que tot aquest ritual formalment democràtic, aquests partits, aquests polítics mesells, ja no ens serveixen. Són cadàvers polítics per al nou horitzó que s’està gestant, per molt que acaparin tota l’atenció dels mitjans de comunicació. Es la façana que amaga la podridura dels fonaments.

Com diu Deulofeu, ara som  als moment més foscos, més mediocres, més crítics de la nostra història. Hem hagut de tocar fons, abans de començar l’ascenció que ens portarà a l’alliberament  en un període no gaire llarg.

Aquests moments  foscos són l’hora de la regeneració. De desempallegar-nos  de càrregues inútils  i noses que ens deformen com a poble. De deixar que tot allò que és vell s’enfonsi, i els morts enterrin els seus morts. Es l’hora d’emprendre l’acció regeneradora  amb honestedat, insubornabilitat i intel-ligència. Amb la certesa que dóna saber-te servidor  d’un esperit  que continuament va desvetllant  nous cors a la causa de la llibertat i de la plenitud d’aquest poble.
Es l’hora que d’aquestes cendres en sapiguem fer emergir un llevat nou que revitalitzi aquest nostre poble i el faci emergir com una au fènix  poderosa i magnífica.

Maria Torrents
Consellera de catalunya Acció.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!