despres de les bombes
Després de l’esclat de les bombes de Madrid ,tornem a sofrir la unilateralitat de judici de la majoria de mitjans de comunicació i de la classe política .S’obliden volgudament ,i per tant ens tracten d’imbècils, o no coneixen l’existència de la llei universal de causa-efecte? Qualsevol efecte,com ara l’esclat d’una bomba té una/es causa/es més o menys nítides,però certes.Les causes inmediates d’aquestes bombes són l’incompliment per part del govern espanyol , en el diàleg que s’estava portant a terme,però hi ha unes causes històriques profundes, sense la consideració de les quals no es pot entendre el què està passant: les d’un estat que ha emprat la força de les armes ,de les lleis i de tot el que li ha convingut per oprimir i intentar anorrear pobles sencers,com ara el català i el basc.
Els mateixos que ara s’escandalitzen pels morts de la bomba de Barajas,no recorden les bombes de Guernica i de Barcelona a la guerra del 36,o les massacres de València.I anant més enrera l’agressió de les tropes Borbòniques contra un país lliure l’any 1707-14? I no s’esgarrifen de les tortures que cada any són denunciades per Anmistia Internacional a les presons espanyoles?.
No ,a ells només els esgarrifa el vessament de la sang dels que consideren seus o dels que poden instrumentalitzar per continuar fent més densa la seva mentida.Hipòcrites!!
A mi ,m’escandalitza que la humanitat encara recorri a , i justifiqui l’opressió com a fòrmula d’organització entre homes i entre pobles.I ,posats a escandalitzar,m’escandalitza molt més la sang que vessen aquells qui oprimeixen persones i pobles sencers,que la dels que hi responen amb el mateix llenguatge:la violència.
Perquè encara que se’n guardin prou de dir-ho,es tracta d’això: de la situació de tensió creada per un estat i tots els seus col.laboradores ,que a través de les armes quan li ha convingut, a través de les lleis,i dels mitjans de comunicació oprimeix pobles sencers colonitzant-los culturalment. I no oblidem que la colonització és una forma d’esclavatge.
O no és violència i esclavatge la colonització cultural que permet que de 35 canals de televisió digital ,només 4o5 emetin en català al nostre país?
I no és colonització cultural que només poguem veure un percentatge irrisori de pel.lícules doblades al català?.
I no és colonització cultural que per emprar productes informàtics en català hagis de fer un acte de voluntat i de recerca ,que la majoria ja ni es plantegen?.
I no és colonització cultural que hàgim de tenir una llengua oficial que no és la pròpia del país,imposada per dret de conquesta?.
Totes aquestes veus tan indignades per les bombes de Barajas haurien de fer un senzill exercici de memòria històrica,i aprendre a aplicar la dita evangèlica "No facis als altres el que no vulguis que et facin a tu".Si mai arribessin a entendre que les causes que es van posar en marxa segles enrera,basades en l’opressió i la violència,i que avui encara continuen vigents i més sofisticades,són els detonants de les bombes de Barajas ,s’hauria fet un gran pas en la resolució real del conflicte.
L’evidència,però,sembla assenyalar tot el contrari.Es delecten en el seu narcissisme.Només existeix el seu punt de vista.La seva raó.Els seus morts.La seva pàtria.I amb la seva arrogància pretenen convèncer i intimidar.Guanyar ,en definitiva.Perquè no volen la pau que neix de l’autèntica justícia.Volen la seva victòria.
I hi ha tanta gent que accepta el seu joc malèvol i esdoblega a la seva voluntat!.
Als qui tenim dos dits de front i unes engrunes de dignitat,però, ja no ens convencen ni ens fan por totes aquestes veus arrogants,mentideres i manipuladores. Ens fan fàstic.
I del fàstic en neix la decisió pregona d’alliberar la nostra col.lectivitat de tanta mediocritat,de fer foc nou."Que els morts enterrin els seus morsts". A la resta que queda dempeus,lúcida ,aquest paroxisme d’una època que agonitza no ens enterboleix la mirada clarivident. Som conscients d’un nou vòrtex d’energia, de dignitat,fermesa i claredat mental que assumeix la veu dels pobles encara esclaus .D’un vòrtex d’energia i dignitat que no cessarà d’expandir-se fins a l’alliberament total.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Hauria de dir-se simplement l’Audiència de l’Estat espanyol madrilenya, per què de nacionals no tenen res i cap idea.
Estic d’acord amb tu. Tanmateix això no treu que els de la ETA estan com una cabra (massa anys en la seva torre d’ivori). Per donar un cop d’efecte no cal anar a matar gent innocent, com aquests pobres equatorians, gent sacrificada per guanyar-se la vida i aportar ingressos a la seva família que viu tan precàriament al seu poble. I pel lloc i la hora del petardo no hi han hagut més afectats de miracle.
Respecte a Zapatero: Una cosa és fer de trilero i prendre el pèl als catalans (això és l’esport nacional de la classe política espanyola) i una altra cosa és voler fer el mateixos jocs de mans amb els que tenen bombes a punt.
dispensa, però no hi cap llei causa-efecte que justifiqui la mort d’una sola persona, tan si és innocent com culpable. No fotem, a veure si aquests dos ditets de cervell els fem servir per quelcom més que demagogia barata i xirucaire i comencem a fer servuir-los per raonar una mica. La teva demagogia i les teves raons son iguals que les dels altres. Ho sento, pero així ho veig.
però jo no hi veig cap justificació de la violència en aquest escrit, sols una constatació de com són els fets, vist des d’una part que m’és totalment propera.
El que s’hi que hi llegeixo és un potent missatge de futur i de determinació.
Salvador Molins
Gent valenta com tú fan falta en aquest país, per dir les coses sense ambuts i tal com les penses. gracies.
al sr.Fpuigcarbó, l’hi he llegit les crítiques que et fa. Jó si em llegeix m’agradaria em digués, si el dret a l’autodeterminació que demanen bàsicament al País Basc per posar fi al conflicte, es una damagogia barata i xirucaire. Llavors sabrem millor, si els dos ditets de cervell que critiquen tan a la Maria s’ajusten al dret Internacional reconegut per les Nacions Unides.
PD. El meu sentit condol, a les families de les, víctimes innocents, del atentat a la T4 de Madrid.
D’un país que xucla l’economia d’un altre amagant les xifres d’inversió territorialitzada i, per tant, les balances fiscals;
d’un país que va transformar la més gran gesta nàutica de tots els temps, la descoberta catalana d’Amèrica, en un misteri fosc amb intencions ben clares;
d’un país que va convertir l’art i la literatura catalana del s.XVI i XVII (inclòs el Quixot) en un sobtat forat negre anomenat "decadència" on tot és abduït i torna a aparèixer amb forma castellana;
d’un país que crea recentment la seva bandera intencionadament per a assimilar tota la iconografia catalana medieval i despistar encara més;
d’un país que diu per boca del seu cap d’estat que la seva llengua mai no ha estat imposada;
d’un país que té com a dites populars "donde dije digo, digo Diego" i "lo mío mío, y lo tuyo, tuyo y mío";
d’un país que es diu demòcrata i criminalitza els referèndums…
… QUÈ SE’N POT ESPERAR?