El bloc de Maria Torrents Quadres

Els temps de crisis profundes són temps de grans desafiaments i de grans oportunitats.

Els temps de crisis profundes  són temps de grans desafiaments i, per tant, de grans oportunitats.

Saber entrellucar i fer créixer les oportunitats allà  on aparentment només hi ha  caos, mediocritat, odi, límit, desengany,  és patrimoni dels guerrers espirituals, tal com els defineix  el xaman indi iaqui D. Joan: " la vida d’un guerrer espiritual és un desafiament sense fi i els desafiaments poden ser bons o dolents. La diferència bàsica entre una persona ordinària  i un guerrer és  que un guerrer s’ho pren tot com un desfiament, mentre que una persona ordinària s’ho pren tot com una benedicció o com una maledicció".

Vivim uns moments històrics, en els quals la tragèdia del poble català és tan escruixidora  que ens obliga a fer la tria  entre continuar sent persones ordinàries. Persones que es veuen i es viuen com a víctimes del destí, de la història, o esdevenir guerrers espirituals. Esdevenir homes que assumeixen el seu lloc i el seu moment  personal i històric. No el blasmen, sinó que l’entenen com l’oportunitat per a esdevenir actors, per a créixer a un nou nivell de coneixement i de praxis que els fa conscients d’infinites capacitats adormides en el seu interior que malden per manifestar-se, per encarnar-se.

Assumir com a patrimoni propi aquesta capacitat de ser el creador de la teva pròpia realitat individual i col-lectiva  és un procés ardu.

Deixar enrera l’home ordinari, l’home-víctima, passa  per assumir plenament el nostre  aquí i ara, consumint-lo. Experimentant el dolor, la ràbia, la por, els límits que  intentem evitar, negar i reprimir tot al llarg de la nostra vida.

El primer pas per a esdevenir guerrer  demana obrir-se plenament  i acceptar totes aquestes emocions i vivències: experimentar el dolor que et consumeix les entranyes, plorar fins que se t’assequin els ulls, sentir la ràbia que t’inunda el pit com una onada calenta i el cor com un verí. Viure l’abandonament i la impotència  amb plena consciència, sense pal.liar-los.

Només quan haurem passat per aquesta catarsi, vivint aquestes emocions i deixant-les enrera, descobrirem que cap d’aquestes energies que tant havíem temut i evitat és en realitat el nostre enemic, i que consumint-les quan es presenten i deixar-les inmediatament enrera, ens obren a tota una nova perspectiva del nostre ésser, ens obren les portes a forces més profundes que es mantenien a l’espera. La transformació que hom experimenta quan assumeix l’aquí i l’ara, quan assumeix viure plenament  el regal del seu moment vital i històric, quan es beu tota la  copa de vi, per amarg que sigui, que la vida li ofereix, és d’una qualitat difícil d’explicar. Cal viure-la.

Quan hom accepta esdevenir guerrer espiritual s’adona que la situació més injusta  esdevé la més gran oportunitat i aprèn a beneir les persones  i les situacions més abjectes. Un gran guerrer, el Dalai Lama, beneeix els xinesos  com a instruments del seu destí. D’un destí  que l’empeny cap a un nivell més elevat de coneixement i de praxis. Es plenament conscient del sofriment, el dolor i la injustícia que els xinesos fan viure al poble tibetà, però la seva perspectiva, enlloc d’encallar-lo en l’odi, el victimisme, o la resistència estèril, l’obliga a cercar  en el més profund de si mateix  tot de capacitats creatives insospitades. El condueix a viure  en aquest espai interior  d’on brolla tot. Aquest punt que ens manté ferms enmig de les tempestes de la vida.

El nostre moment històric ens empeny a fer el salt. A passar d’homes ordinaris a guerrers espirituals, per esdevenir homes de coneixement i de poder, de compassió i fermesa, d’humilitat i fortalesa, d’intel.ligència i pragmatisme, de saviesa i coratge. Homes de servei. Homes dignes.

Tenim un repte històric que ens apel.la: l’alliberament del nostre poble.
Tots aquests segles  de colonització i opressió, a voltes brutal, a voltes més subtil, però sempre present, ens han corcat l’ànima i la voluntat. Han desenvolupat els aspectes més mesquins de la nostre caràcter col.lectiu: ens han fet mesells, acomodaticis i egoistes, han corsecat els nostres ideals com a poble i ens han fet refugiar en "el cadascú a casa seva". Han desenvolupat l’autoodi i ens ha fet desentendre del  benestar col.lectiu, deixant camp lliure als que veuen el nostre país com a objecte  d’especulació i rapinya.
No és estrany. Estem sotmesoso a una metròpolis que  només ens contempla com a objecte d’expoliació i de benefici, i incrusta aquesta mentalitat  en  els sectors de població més proclius a seguir el joc  del poder establert.

Aquesta mateixa situació, però, també ha interpel.lat moltes persones, que han respost esdevenint  lluitadors clarividents per la llibertat. Homes que han esdevingut guerrers.

Ara ens cal, més que mai,  respondre a aquest impuls  interior  que el moment històric requereix. No és un moment per a homes ordinaris. Es un moment de grans decisions  i de compromisos vitals. I  el primer ha de ser a nivell individual. Cada un de nosaltres és cridat a  decidir si vol  assumir esdevenir un guerrer  al servei d’aquest poble, o continuar com a víctima  i instrument dels botxins.

Només   la transformació interior de cada un de nosaltres  garantirà la  regeneració col.lectiva necessària  i vital per a l’alliberament del nostre poble.

L’esperit que sacseja aquest poble, que l’empeny a desvetllar-se i a posar-se dempeus per ocupar el lloc que li correpon et repta a no doblegar més el genoll ni l’ànima  davant la mentida i la manipulació. Et repta a  desenmascarar la colonització cultural i lingüistica que ens ofega. Et repta  a acceptar el compromís d’esdevenir llum en la foscor,  regeneració davant la mediocritat, fermesa enmig de la tebior i la claudicació.

Fes-te’n digne.

Maria Torrents
Consellera Catalunya Acció

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!