Una situació
Una situació de deteriorament com la que vivim, evident en tots els àmbits (cultural,lingüïstic, infraestructures…) prové de múltiples i reiterades claudicacions i errors que hem comés com a poble. Tots n’hem d’assumir la culpa, però, com en tota organització, la responsabilitat última ha de recaure sobre qui detenta el màxim poder. Són les elits d’un país: econòmiques, intel-lectuals i sobretot polítiques, les primeres responsables.
Les elits del nostre país han abdicat des de fa molt temps d’exercir les funcions que els corresponen. Han preferit el pacte amb l’estato quo, la claudicació sistemàtica i fins la defensa del interessos de la metròpoli colonitzadora, que el compromís i la defensa del seu poble.
La seva política tova i poruga és fruit lògic de la seva tria. L’aquiescència de ser el braç executiu d’un sistema basat en la mentida i les actituds colonials els han fet perdre qualsevol legitimitat moral.
Se’ls podria aplicar perfectament les paraules que Ezequiel va dirigir fa mil.lenis als prohoms del seu poble, que treballaven en contra de la seva llibertat i benestar.
"Aquests són els que forgen plans inútils i donen mal consell en aquesta ciutat" (11,2)
" Ells han esgarriat el meu poble, dient-li que tot va bé, quan res no hi va" (13,10)
En perdre la legitimitat moral, han perdut automàticament la capacitat de lideratge que ha de ser el tret més definitori de qualsevol dirigent.
La manca de lideratge és un problema greu per a qualsevol poble. Un poble sense lideratge és més fàcil de disgregar i assimilar perquè ha perdut els referents que precisament els seus líders han d’encarnar.
Catalunya Acció entén que tot procés de regeneració com el que propugna, i que és la condició bàsica per a l’alliberament, necessita un lideratge clar i potent.
Aquest lideratge neix de la capacitat d’uns homes per desentranyar i entendre els anhels més profunds del seu poble: el desig de llibertat i ple control de la seva vida col-lectiva per a desenvolupar la plenitud de la seva pròpia idiosincràcia. I la voluntat de posar-se al servei del seu poble amb una absoluta fidelitat. Aquesta voluntat de ser fidel a allò que és més genuí i autèntic de qualsevol poble, per portar-ho a la plenitud dóna l’audàcia. la intel-ligència i les altres qualitats que caracteritzen el líder.
Quan un poble està fermament ancorat en la seva essència és indestructible. I aquest ha de ser els paper dels líders: Ser un model de fidelitat, de servei i d’integritat a l’essència que et fa ser qui ets, que et dóna la llum pròpia, que et dóna els teus atributs qualitatius.
Quan els que haurien de ser els líders, han esdevingut com en el cas del nostre poble, els instigadors i/o col-laboradors de la colonització, de la confusió i la mentida, l’esfondrament i el desànim s’ensenyoregen del poble que governen.
Quan els models que haurien de mantenir la dignitat, s’han venut i rebaixat, tot el cos social queda ferit.
Per caminar amb confiança cap a l’alliberament, es fa imperatiu substituir aquests models de lideratge corcat i tou, pel nou tremp que aporta la visió clara del qui s’ha aliniat amb la defensa de la justícia que es mereix el nostre poble.
Aquest nou tremp és el que fa del líder un visionari.
Es el que fa del líder l’home capaç de pensar una realitat que encara no està materialitzada, i li dóna la capacitat d’organitzar l’estratègia per fer-la real.
Es el que el transforma en l’home capaç d’encarar-se i plantar cara a aquells interessos partidistes (econòmics o polítics ) que entrebanquin l’assoliment de l’objectiu comú.
Es el que fa del líder l’home capaç de teixir xarxes de complicitats i de generar un respecte profund.
El líder és l’home que batega amb l’home del carrer, amb la societat civil, però no s’hi amaga darrera ni li demana que passi al davant, sinó que l’arrossega amb la seva força, la seva energia i la seva empenta cap a fites més nobles, més altes, més dignes.
El lideratge, en definitiva, és una qualitat de l’ànima que els altres t’han de reconèixer en virtut de la pròpia trajectòria. No és un lloc que es guany amb vots ni amb influències.
I és evident que l’arc parlamentari català està orfe de líders. La seva tebior els delata: són els perfectes administradors de la colònia.
El lideratge que porti aquest país cap a la llibertat no sortirà de les files dels polítics actuals. Les seves accions els han desqualificat.
La tasca primordial del líder d’un poble és fer brillar les millors qualitats de la seva gent. Encendre la guspira de la creativitat i fer créixer el respecte i l’autoestima, aportant la idiosincràcia pròpia en benefici de la comunitat internacional.
I això només ho pot fer un home que estimi el seu poble, que hi confiï malgrat tots els defectes que hi pugui veure, i que tingui l’audàcia i el coratge de no deixar-se seduir per la mediocritat i les contínues temptacions que sorgeixen.
L’autèntic líder d’un poble és aquell que sap veure l’ànima delerosa d’expressió del seu poble enmig de la foscor més pregona, i això només ho pot fer aquell que ha l’ ha trobat i li és fidel. En definitiva, el líder d’un poble és aquell que se’n sap el seu servidor.
Maria Torrents
Consellera de Catalunya Acció.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!