Cada nova
Cada nova situació en què l’arbitrarietat i la injustícia de l’estat espanyol respecte Catalunya es posen de manifest, mostra més diafanament la total inoperància dels polítics que seuen al Parlament català.
En el darrer episodi, l’absurditat de la prohibició del partit Catalunya-USA, posa tan en evidència la prepotència amb què és tractada Catalunya, que fins i tot els polítics catalans s’han sentit incomodats per aquest descarament i han cuitat a afanyar-se a fer declaracions mostrant la seva "disconformitat".
Curiosament la "disconformitat" que ara han manifestat no s’ha fet palesa ni de bon tros en temes més importants, com en la imposició d’una hora més de castellà a les escoles, des del govern socialista. En aquella ocasió la majoria de polítics ho van acatar com xaiets, i d’altres, com el PSC, amb plena satisfacció, perquè, de fet, n’havien estat coartífexs. .
Si aquests polítics no són capaços de fer complir l’esquifida legislació que s’han autootorgat amb els seus estatutets- com és el cas de la llei de política lingüística-, ni de garantir que els serveis públics funcionin dignament, per la seva incapacitat d’aturar la sagnia fiscal que patim, com volem que siguin capaços de plantar-se i mostrar dignitat en casos d’evident actitud bel-ligerant per part de l’estat espanyol?
Per a un esperit lliure és tan evident que defensar realment els interessos de Catalunya implica plantar-se i negar-se a acatar decisions abusives i injustes, que hom es pregunta com és que els nostres polítics no ho perceben amb la mateixa nitidesa?
L’error rau en pensar que aquests polítics defensen els interessos i la dignitat del poble català.
De fet són el braç executor de l’estat colonial, i amb les seves accions col-laboren i, en alguns casos, instiguen el genocidi cultural, lingüístic i espiritual que s’està perpetrant contra el poble català.
Ens han abocat a la misèria espiritual, i com reconeixia el nostre president Macià "la misèria espiritual és mil vegades més perniciosa que la material".
Des de la transició els polítics catalans han acceptat de mantenir-nos com un país agenollat, un país del qual se n’abusa sistemàticament. Ells ho han permés, hi han col-laborat i ho han dissimulat. Han permés que el nostre poble esdevingués, a tots nivells, el fantasma de les
seves possibilitats reals. Les polítiques dictades des de Madrid i acatades aquí, i fins les dictades aquí, han fet efectiva una sagnia constant de creativitat, diners i recursos cap a la resta de l’estat, i han ofegat la nostra llengua i cultura.
No ens enganyem, els polítics catalans no volen una nació catalana lliure i en plenitud. Ens volen amorrats al piló, i només es permeten la llicència de sortir de to quan l’absurditat de certes decisions per part del govern estatal posa en perill la credibilitat de la comèdia a què estan jugant.
El gran iogui indi Paranahansa Yogananda deia: " Hi ha una innata connexió entre la ment i el cos. Totes les malalties tenen el seu origen a la ment. Els dolors que afecten el cos físic són malalties secundàries".
El nostre cos nacional no es pot guarir si la nostra ment col-lectiva no confronta tot el dolor i tot el mal que li ha estat infligit i el transmuta a través de les actituds pròpies de les ments lliures: la responsabilitat, el coratge, la dignitat i la fermesa que provenen de la convicció de ser posseidor dels recursos per arranjar la situació.
Els dirigents d’un poble són l’exponent de la ment col-lectiva. Per això un poble no es pot guarir ni ser lliure si les seves elits no ho són.
Es important que entenguem que els dirigents actuals,amb les seves actituds submises, són l’expressió d’un cos nacional malalt.
Allò que un poble és en un moment històric determinat és fruit del seu nivell de consciència.
Un poble que, amb els seus dirigents al capdavant, permet que sistematicament sigui abusat, menyspreat i violentat té un problema fonamental en la percepció de la seva vàlua.
Trobar la força necessària per deixar enrera una cosciència poruga que es valora tan poc, que no acara l’abús ni l’impedeix, implica entendre que la vàlua i la dignitat d’un poble no depén dels seus actes, ni de les seves capacitats, ni de la seva història, sinó de la seva mateixa qualitat de Ser.
Implica entendre com n’és de sagrat poder-se expressar lliurement des del nucli de la pròpia idiosincràcia.
Implica entendre que la vida només té sentit quan ens ancorem en aquest nucli essèncial i el deixem desplegar-se sense límits ni prejudicis.
Això dóna la força per fer emergir la pròpia vàlua i esbocinar tots els límits que ens hem autoimposat i hem deixat que ens imposin.
Aquest canvi de consciència és fonamental per a l’alliberament autèntic.
Demana el coratge d’entendre l’alliberament com un DEURE amb la Vida, com l’exigència que brolla d’aquest nucli essèncial que ens defineix.
Aquesta consciència no la tenen els polítics que des de la transició han segut al parlament de Catalunya, i és per això que no són capaços ni volen fer la tasca que pertoca als líders d’un poble.
La seva mateixa presència i actituds fa de fre a la nova consciència que està emergint en molts homes i dones tot al llarg i ample de la nació catalana, fa de fre a tota l’energia i voluntats que s’estan congriant per a desempallegar-nos de la submissió que patim. Són el fre, la crosta que alenteix el procés cap a la nostra independència i cap a la solució de tots els problemes generats per la nostra submissió.
Es imperatiu que tots els que volem un país realment lliure ens traguem la bena dels ulls i no ens deixem entabanar més per posats i paraules que mai van seguides de les accions que calen.
" Pels seus actes els coneixereu", i els actes dels polítics catalans són de clara submissió i covardia, quan no són de plena col´laboració amb el colonitzador.
No necessitem més catalanistes que pacten de nit i a corre-cuita estatutets vergonyosos, ni independentistes a terminis que esperen que la societat civil els faci la feina. I Déu ens guardi dels espanyolistes sibil-lins del PSC o dels espanyolistes desvergonyits i petulants del PP i Ciudadanos.
No, tots aquests polítics no és que no ens siguin útils, és que ens fan nosa. Si volem arribar a ser un poble lliure, HAN DE SER SUBSTUITUITS per aquells homes íntegres disposats a confrontar els nostres problemes i solucionar-los. I això només ho poden fer els que se saben poderosos en el més íntim del seu Esser. Homes que no temin ni s’agenollin davant les lleis i els actes injustos d’un estat colonitzador. Homes que encarnin la nova consciència regenerada i lúcida, i assumeixin amb total responsabilitat el lideratge de pensar i actuar com a homes lliures, de ser els nous models de la nació catalana.
Només en mans d’aquests homes podem construir amb garanties una Catalunya independent, que desvetlli l’estima i l’orgull de tots els que hi vivim, i el respecte de la resta de nacions del món.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!